Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Todo es del color del cristal con que se mira



No sempre es mira amb els vidres adequats i sovint s’adulteren i es manipulen les mirades. Era curiós escoltar comentaris dels polítics fent la lectura clarament amb ulleres de partit. És incomprensible no llegir la veritat que expressen les urnes. La meva experiència m’ha ensenyat que la voluntat de les urnes no es compleix gaire bé mai. Per una raó molt simple, no es té en compte el raonament de l’oponent des de les majories. Quan les minories són escoltades es deu a una conveniència que avala els interessos del majoritari. La nit del 27 S., escoltant interpretacions dels resultats, em preguntava, amb quina ètica i legitimitat es governa a Espanya, perquè no sempre les majories són majories de vots sinó d’escons? També és democràticament incomprensible que una candidatura que ha estat doblada en vots i escons per la majoria tinguin la gosadia de voler imposar el seu criteri? Em pregunto, tal vegada, la  democràcia és una joguina per satisfer els capricis d’una criatura malcriada? Perdoneu, però des d’una mirada filosòfica i lògica és incomprensible desvalorar el resultat del vot democràtic que dóna una avantatge de deu escons sobre la suma de la resta de candidatures. Un vot democràtic ho és tan si la consulta és plebiscitària constitucionalment com si la voluntat popular la hi transforma. És vergonyós comprovar com partits que han rebut un càstig evident de les urnes tinguin la gosadia, no només de no acceptar-ho, sinó de des legitimar el guanyador. Francament és notava massa que allò que menys es valorava era la voluntat del poble perquè només tenien un objectiu desbancar Artur Mas, que ha estat l’únic president dels trenta anys i escaig de democràcia espanyola, que ha escoltat la veu d’una majoria clara dels seus ciutadans. Una lliçó de democràcia efectiva que encara no han après els governants de la pell de brau. Però hi ha un altre punt gens menyspreable, la Candidatura “Catalunya sí que pot” per què la col·loquen en el no quan es partidària del dret a decidir? Estic convençut que molts dels seus militants són independentistes i que aquesta circumstància tindrà el seu pes en el proper Parlament Català. Unes paraules que vaig escoltar al President de Podemos, avalador de Catalunya sí que pot, m’ho fa pensar. Opino que tant la Cup com Catalunya sí que pot tenen molt clar que el problema social greu que viu Catalunya no té solució amb Espanya i que cal un canvi, que no és altra que la independència. El dilluns posterior al 27 S continua el treball, encara amb més il·lusió, de tots els que volem una Catalunya Independent. La voluntat democràtica del poble català és claríssima. La majoria amb que governa el President Rajoy té els vots majoritaris del poble espanyol? Oi, que no?.Anirem més lluny amb tots els Paísos Catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada