Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 1 de setembre de 2015

TRACTEN A LA CONSTITUCIÓ DE PAPER MULLAT



Govern d’Espanya, no és el Senyor Artur Mas qui vol la independència de Catalunya, és el poble català qui l’exigeix i el seu President no fa res més que escoltar el poble. Una lliçó d’abast internacional. He escoltat com el Sr. Rajoy li demana a la Sra. Merkel la defensa de la postura del govern i la resposta és molt clara que les lleis europees cal obeir-les. Ho ha entès bé, Sr. President?  No hi ha cap llei contrària a la voluntat democràtica d’un poble. I per més increïble he llegit la proposta del PP anunciant una reforma exprés de la Constitució perquè el TC pugui sancionar al Sr. Artur Mas. Una demostració claríssima de com el PP tracta les lleis, canviant-les, quan li convé per mantenir el poder. Però no és el Sr. Mas qui ho demana és el poble català que ho exigeix i Sr. Rajoy la Constitució empara als ciutadans. El paràgraf 1 de l’article 16 de la Constitució diu: “Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la necessària per el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”.El responsable últim de l’ordre públic i el seu manteniment és el govern. I el 2 hi afegeix: “Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió i creences”. I l’article 23, paràgraf 1: “Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurament elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.” Sr. President, ho diu clarament la Constitució. No em respongui que quan diu llibertat ideològica és refereix a la religió, perquè no tindria cap sentit l’adjectiu “religiosa” que segueix. La ideologia pot ser política i jo constitucionalment puc defensar una política contrària a la del govern espanyol. Sr. President del Govern Espanyol vos sabeu prou, que les manifestacions catalanes per la llibertat, han estat pacífiques i democràtiques, l’admiració d’Europa. Jo puc manifestar-me contrari al model polític espanyol i ser legalment constitucional i com afirma el paràgraf 2 ningú em pot obligar a declarar. I encara més, l’article 23 reconeix la participació directa dels ciutadans en els afers públics i la independència és un afer públic manifestat per més de dos milions de catalans, un nombre prou respectable per ser atès i considerat. I malgrat la seva legitimitat constitucional la resposta del govern ha estat sempre NO. Em sap  molt de greu, però davant la política internacional esteu devaluant la Constitució Espanyola. Una veritat és certa constitucionalment un partit polític no pot  modificar, encara que valent-se de majories absolutes, dissortadament, pot manipular. És veu popular, aquesta mena d’actuació. Una ullada a la constitució del Tribunal Constitucional desperta prou dubtes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada