Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Caminant amb llibertat i fermesa



Catalunya, model d’una democràcia madura, camina intel·ligent, per recuperar els seus drets històrics i naturals. Davant d’afirmacions com les d’Espanya és la nació més antiga d’Europa, Catalunya pot aportar el seu recorregut des de la dominació romana, en que la tarraconense es diferenciava clarament de la resta, fins els nostres dies segons els qual el concepte actual d’Espanya només té tres cents anys. Amb la maduresa d’un poble, que se sent amb personalitat política, religiosa, econòmica, cultural i social pròpia i diferent, el camí vers la independència i formació d’un nou estat europea mereix uns vianants fidels a la seva trajectòria. I Catalunya ha encetat aquest camí, el seu, el camí de les nacions lliures que configuren la globalitat, formada per individualitats modèliques democràticament. És el futur de la humanitat que en el segle XXI ha de superar els obstacles hereditats que encara dificulten la formació d’una societat en pau. Però aquest camí encetat no està lliure d’obstacles com ho palesà el programa “Mes 324” en el que representants dels sis partits configuradors del Parlament català opinaven sobre el començament de la caminada. Em va fer la impressió d’un col·lectiu difícilment democràtic dialogant per la manca d’una voluntat d’una anàlisi racional dels fets. La primera part de la tertúlia, si així es pot dir, fou un atac directe contra una persona per part dels partits unionistes, que tenen tot el dret de ser-ho però tenen el deure de fer l’anàlisi dels fets d’acord amb el model democràtic, bàsicament imposat per ells. L’atac directe contra la nova presidenta del Parlament feia augurar una legislatura, curta o llarga, que sense la intervenció de la majoritària voluntat de la veu popular serà difícil d’assolir els objectius assignats per una majoria ciutadana democràticament prou clara. I la presència en el debat va palesar amb prou claredat que hi ha partits que no tenen cap intenció d’una anàlisi intel·ligent i raonada. Em va sorprendre, si és que encara en sóc capaç, la esbiaixada interpretació que es fa de la candidatura de “Junts pel Si” i també de la trajectòria política del President Artur Mas, que ha demostrat, malgrat el seu passat, una voluntat clara d’escoltar i seguir la veu del poble. Les posicions partidistes només posen pals a les rodes al progrés de la història. I a Europa, amb la globalitat per norma, el progrés demostra el dret dels pobles a ser lliures per la seva identitat natural, pel seu millor servei a les persones, per la capacitat favorable al diàleg, per saber fer del consens un model de convivència respectant les diferències i per què el mapa polític dibuixat per una unió europea de nacions petites és més governable que l’Europa actual en la que els grans estats neguen el poder als petits imposant-els-hi la seva voluntat per continuar amb el poder que porta a una crisi continuada. El Parlament de Catalunya i el Govern que en surti arribaran a la independència si escolten la voluntat democràtica de la gent. És d’esperar que els partits unionistes també ho facin i democràticament acceptin la independència, en la que també hi hauran de posar el seu saber en benefici de la gent. Aquest benefici en el que tant s’hi emparen i que en el model actual espanyol és impossible de fer arribar a la ciutadania. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada