Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

LA POESIA, FILOSOFIA DE LA VIDA



Viure, entendre i escriure poesia no és possible sense una concepció integral del ser humà. La poesia en la vida de les persones exigeix una dimensió global per la mateixa realitat humana que és global. És veritat que el concepte ofereix diferents versions analítiques i en consonància amb elles definim la realitat del poeta. Penso que la versió fonamental i bàsica, que dóna pas a les altres dues, és la vivència poètica. Amb unes altres paraules, una persona és poeta quan la poesia és la seva vida. Nomes sent conscient d’aquesta presència serà possible ser poeta mitjançant la paraula oral i escrita. El poeta ho és en tots els seus actes, des de a primers hores del dia, quan es lleva, fins a la nit quan se’n va a dormir. És poeta en el seu treball, en els seus esbargiments, en les seves aficions i amb aquesta capacitat poètica la seva imatge social desvetlla el sentiment de credibilitat en l’altre. Per què el poeta esdevé un llibre vivent que els seus amics llegeixen el llarg poema de la seva vida, el millor que tota persona ha d’escriure. Per aquesta raó és molt important descobrir el poeta que tota persona porta dintre seu. I aquesta és una tasca en la que hi té molt a dir i a fer, l’educació. És veritat que el poeta neix, però hi ha moltes persones que no se n’adonen, ni han tingut la curiositat de descobrir-ho. Llastimosament aquesta mancança és la culpable de molts desequilibris socials. I dissortadament, als nostres dies, massa interessos polítics i econòmics s’esforcen perquè quanta més gent millor visqui en la foscor i no descobreixi les seves possibilitats. El model cultural i educatiu actual està estructurat de tal manera que sigui inefectiu perquè pel contrari la seva creativitat posaria al descobert les manipulacions d’un mon global centrat només en l’economia. Fem una ullada als ministeris d’educació i cultura i ens sorprendrem per la seva inoperància malgrat se’ns faci creure que són operatius. I aquest és el gran escull de la poesia que impedeix a molta gent sentir-se poeta. I ens trobem que el segon pas, entendre la poesia per a una gran majoria, no el poden fer i encara menys el tercer, escriure. I tota la problemàtica rau en el fet que un gran nombre de persones avui són un número, no tenen cap valor, no se les deixa pensar, ni quan voten perquè se les manipula. No hi ha res a fer? Hi tant, molt. Sortosament existeixen nuclis que són l’esperança d’un futur millor. I la majoria d’aquests nuclis estan formats per gent jove que desafia les estructures de poder i que te una visió clara de quin ha de ser el model social. I en aquests nuclis s’hi belluga còmodament la poesia. Cal reconèixer que entre aquest moviment de joves hi juguen molt fort les noies amb un extraordinari sentit poètic de la vida. Estem lluny encara del model social desitjable, però s’està fent camí malgrat el entrebancs d’un model cada dia més desfasat. Els moviments històrics dels nostres dies reclamen insistents un futur més digne i en pau. El sentiment poètic de la vida, que comença amb un desig, continua amb la il·lusió i es mou amb esperança, present en una part de la societat, obrirà els ulls als pobles i reclamaran que esdevingui present, el futur que il·lumina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada