Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

LA POESIA UNA PEDAGOGIA DE LA CONVIVÈNCIA



Immers en una societat controlada gairebé despòticament per una política deshumanitzada en mans del diner gaudeixo, a les meves velleses, de la creativitat de la paraula. I és aquesta creativitat la solució dels problemes dels desgavells actuals. I la paraula, portadora del poder poètic, no només sedueix sinó que convenç. Visc immers en el món de la poesia, de la poesia en les seves dues variants, la variant humana en la que el poema és la vida de la persona i la variant culta en la que algunes persones a través de la paraula encarnen la realitat de la vida. És la filosofia de la vida que es respira en el llibre de Joan Margarit, DES D’ON TORNAR A ESTIMAR?. Verdaderament en cada indret de la geografia i de la història és pot viure la sensació d’estimar i aquesta sensació es capta per dues raons. Primera per ser “persona”, que en ella mateixa és un indret on hi habita l’amor i segona perquè la vida del ser humà navega pel mar de les emocions i els sentiments, essència de la poesia. Però la poesia és quelcom més que un missatge de paraules, és un factor creador de la convivència per què començant per un desig il·lumina el futur amb claredat desvetllant les capacitats més creïbles en cada ser. I aquesta capacitat pressuposa una exigència que és el propi coneixement. Només si una persona coneix la seva realitat, el seu físic i el seu psíquic podrà ser el que realment desitja, política, religiosa, economista, científica, artista, escriptora, filòsofa, agricultora, mestressa de casa, esportista, en una paraula portar a terme la seva missió i funció positives a la societat. I tot perquè la curiositat, la mena a descobrir l’artista que porta dintre. La primera condició per assolir el rol social de cadascú passa per la curiositat, el desig i la voluntat de voler ser. Vivim en una societat en la que un massa gran nombre de persones es deixen portar en la seva inactivitat pel “no hi ha res a fer” davant els desgavells socials. El que puc fer jo per esmenar la situació actual? Una postura que deixa les mans lliures als manipuladors de la història i amb el seu control impedeixen que les persones se sentin poetes, creatives. No els hi interessa perquè es descobririen els seus enganys i la manipulació de la història. És imprescindible per assolir una societat justa, digna i creïble que cada ser humà se senti poeta en la creació del seu poema, que és la seva pròpia vida. I no és una utopia, ens ho volen fer creure. Per això manipulen l’educació i la cultura. Allò que veritablement necessita la nostra societat són escoles que formin persones, no armaris de coneixements i universitats, que amb alumnes ben formats bàsicament, modelin els que seran els veritables conductors de la història amb el desenvolupament filosòfic i científic  que ha d’esdevenir mestre i guia del progrés. Si veritablement les persones aconsegueixen descobrir el poeta que porten dins, estic convençut que el camí de la història és redreçarà i i una convivència en pau serà possible. Però és veritat que existeixen poders fàctics amb molta força contra els que només la veritat pot vèncer. I La veritat està en mans de la gent senzilla i humil que ha de convèncer que en una democràcia ells són el veritable poder. I si s’adonen que són poetes la drecera no es torcerà. Cal que descobrim el poeta que portem dins si volem la pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada