Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

L’Esglèsia Católica al segle XXI




És cert que el Papa Francesc suposa una revolució dintre de l’Església Catòlica, revolució que no és una rebel·lió contra l’evangeli. I en el centre d’aquesta revolució hi figura la dignitat de la persona humana. Hi ha dos temes que fins als nostres dies han estat condemnatoris per definir el bon cristià i el bon catòlic: són la mort i el sexe i en el sexe hi podem afegir el dret de la dona al sacerdoci. Els darrers anys, dos fets rellevants, defensats per dos sacerdots, el dret a decidir el dia de la mort per Lluis M. Xirinacs i l’homosexualitat al declarar-se’n un alt teòleg i càrrec Vaticà de la Congregació de la Doctrina de la Fe, el polac Kristóf Charamsa. I corren rumors que el Papa Francesc té “in mente” el sacerdoci de la dona. Una densa temàtica per a la trobada que se celebra aquests dies a Roma amb un protagonisme de la fe i la moral en la família. Les acabades de conèixer declaracions del teòleg polac i una autoritat en la doctrina de la fe han caigut sobre bisbes i cardenals com una llosa escandalosa. I em pregunto són un escàndol o una reafirmació de la dignitat humana, perquè l’homosexualitat és un vici o una aportació de la natura? Com explica la ciència el fet de l’homosexualitat? Si és el resultat d’una determinada actuació de la natura en cada ser humà, com a fet natural, que és, mereix tot el respecte i el primer, teològicament parlant, que són tan fills de Déu amb dret a reconèixer la seva santedat si viuen en justícia i veritat. El sexe i la mort digna voluntària tenen les seves argumentacions humanes, filosòfiques i teològiques difícils de païr per a molta gent però no per difícils deixen de ser veritats i actius d’una alta religiositat començant per un extraordinari humanisme. Encendre una foguera com l’encesa pel prelat Charamsa no significa provocar ceguesa sinó aportar nova llum a realitats humanes que tenen els seus arguments científics i teològics. Lluis M. Xirinacs dedicà molts anys a estudiar el dret a escollir el dia de la seva mort basat en l’evangeli, la doctrina dels Doctors de l’Església i de la Teologia. I la recerca li va donar la raó. El suïcidi pot ser un acte de llibertat i religiosament una ofrena a Déu. Referent a l’home sexualitat, gràcies als estudis científics, mereix un tractament més humà i evangèlics dels gais i de les lesbianes. Per altra banda la història ens parla de la seva existència abans el cristianisme. Referent al sacerdoci de les dones fa molts anys que el defenso per una raó molt simple, Déu no té sexe i tan fill de Déu és un home com una dona. Òbviament que l’argumentació no és fàcil pel concepte que en tenim de Déu i de la interpretació de l’evangeli. La dona té per naturalesa els mateixos drets que l’home en relació a la configurador dels models socials i la religió no deixa de ser un model social amb objectius infinits. Amb tota la problemàtica afegida al Sínode que s’està celebrant a Roma estic convençut que l’Església Catòlica defensora de la veritat, i la veritat és l’objectiu de la ciència, no amagarà el cap sota l’ala i tractarà els problemes en profunditat. La dificultat es fa gran per les limitacions humanes i les manipulacions que en fan certes persones de les veritats. I acuso directament a autoritats polítiques i religioses. Com ha de ser l’Església del segle XXI?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada