Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Missatges del món



Una teoria científica afirma que l’univers envia missatges relacionats amb el present i el futur de l’ésser humà i que cal saber llegir-los. En el procés actual de la història, en totes les seves vessants es produeixen uns esdeveniments del dia a dia que fan pensar en profunditat que són indicadors de futur. Començant pels processos naturals i seguits per actuacions dels humans es postula un futur radicalment oposat al model de societat herència del segle XX amb un mandat al segle XXI sobre una humanitat més justa i pacífica. Les denúncies dels fets climatològics, l’escàndol de l’empresa automobilista Volkswagen, el naixement de grups socials radicals políticament i cívica, les sancions a alts directius mundials de l’esport per corrupció econòmica,com també les grans corrupteles de personatges de poder polític, religiós i econòmic, la declaració d’homosexualitat d’un prelat de la Congregació per la Doctrina de la Fe i l’elecció en el seu dia del Papa Francesc per dirigir l’Església Catòlica són esdeveniments amb missatge que, n’estic convençut, porten un aire fresc per a la història del segle XXI. El comportament de les autoritats mundials de tot ordre em fa pensar que la seva suposada bona fe davant el desastre mundial, no és res més que una demagògia pura per salvar el seu statu quo. La possibilitat de perdre nivells de benestar canvia conductes que es veuen impotents davant la magnitud del desastre. I és precisament aquesta impotència l’argument de la seva culpabilitat. És innegable que, el dia a dia del nostre segle, com imatge global de la humanitat és la demostració del domini de la indignitat. I contra aquesta indignitat apareixen sortosament sectors de la societat que desafien el poder, que segons les seves lleis és legal, però  l’anàlisi de la llei natural condemna. Sovint les grans esgarrifances socials les produeixen persones que desconcerten, com la declaració d’homosexualitat manifestada pel sacerdot polac, teòleg reconegut per l’Església, Krystof Charamsa. Durant anys ha servit a l’Església, fidel a la seva fe i doctrina, fent un gran esforç  sacrificant el seu ser natural, fins que descobreix que el seu sacrifici li demana declarar la seva realitat personal. I allò que no entenc, que una persona defensora de la fe, obedient a la crida de Déu, sigui separada sense seguir l’exemple de Crist que parlava amb dones de la vida, la Samaritana, i pecadors,  no per condemar sinó redreçar el camí. Amb la seva declaració ha recuperat el sacerdot polac l’alegria de la llibertat. I pensant en el tema, em pregunto si tan dolent i malèfic és ser homosexual perquè no el desvesteixen del caràcter sacerdotal, perquè si exercí de sacerdot sense ser-ho per què l’homosexualitat li barrava el pas, lo lògic fora desposseir-lo. Si el sagrament és vàlid, perquè un homosexual, intel·ligent, coneixedor de la teologia essent una especialitat dels seus estudis, treballador fervorós de la doctrina de la fe i que ha estat fidel no pot continuar exercint només perquè ha declarat la seva sexualitat? El procés em porta a pensar que alguna cosa falla en l’organització de l’església que ordena sacerdots a qui no compleixen les condicions exigides. Durant l’etapa d’estudis, els seus mestres eren pedagògicament i sociològica tan cecs que no s’adonaven de la validesa o no dels aspirants. Estic convençut que la sinceritat i la valentia d’aquest sacerdot provocarà un demà en que la persona se la valorarà pel seu fet natural humà independentment de si és heterosexual o  homosexual. Ha esclatat dintre de l’Església Catòlica un volcà de dimensions incommensurables que només tenen l’evangeli i el dret natural per norma i orientació del fet religiós. Cal no oblidar que teològicament el dret natural és d’origen diví. I sembla ser que mestres de la fe d’avui dia no ho tenen present. Pel contrari no tractarien com ho han fet amb un teòleg que possiblement coneix millor la teologia que els seus acusadors. Teològicament Déu és invisible però ha programat la història. Els homosexuals, homes i dones, també són fills i filles de Déu seguin la doctrina de l’església. Un molt important missatge històric, no ho oblidem. També la política i l’economia han de reflexionar perquè  volcans amb missatges clars esclataran en els seus dominis i hauran de córrer perquè la lava no els enterri. Cal llegir atentament els missatges de la natura i de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada