Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Model democràtic al punt de mira



Reflexionant sobre els fruits socials de l’actual política espanyola acabo preguntant-me si de veritat el model polític de la pell de brau és una democràcia. I si en les meves reflexions hi afegeixo lectures de la Constitució, els meus dubtes es multipliquen. Opino que qui menys la compleix són aquells que més s’hi emparen. Si etimològicament valoro el significat de la paraula democràcia, la meva deducció no es fa esperar: a Espanya com és demostra el poder del poble? Per què democràcia és una paraula grega composta d’una primera part, “demo”, que significa poble i “cràcia”, poder. Em dóna la impressió que el poble amb el vot proporcional ha donat el poder a un partit d’una filosofia molt pròpia i aquest partit gira el mitjó imposant el poder rebut al poble d’acord amb la seva filosofia. En una paraula, converteix el partit en un poder absolut, si la majoria és també absoluta. Simplement no s’hi ha guanyat gran cosa. La diferència està en que el poder absolut governa amb el recolzament de les armes i una majoria absoluta amb el poder de la llei recolzada també per les armes. El poble a obeir i callar. La meva ullada al model democràtic m’explica que en una democràcia la filosofia es fonamenta en el respecte a les persones i a la seva llibertat. Però la realitat que s’està vivint actualment a Espanya la democràcia és un miratge, que pot enlluernar, com ho fan els miratges en un desert, però mai es fan reals. A Espanya la democràcia, el PP l’entén com el domini absolut d’una llei, la Constitució, amb l’absurd, que no la va aprovar i ara la imposa. I per més INRI, quan corre una notícia que la invalidaria per la imposició militar. Sembla ser que la prova la té un pare de la Constitució. Jo pregunto, aquest rumor i penso que és veritat, no mereix un aclariment? Per què és en la força de l’article imposat que es basa el PP contra la voluntat del poble català de ser independent. Al marge d’aquest incís, el format polític del model democràtic dibuixa un globalisme en base a individualitats molt diferenciades. I és precisament amb base a aquest model que es vol impedir la independència de Catalunya. El model democràtic espanyol defensa una convivència política, basada en la llibertat dels seus components, i a l’hora de respectar la llibertat d’un ells, clar i català, es gira la truita. L’actuació de la política espanyola en els òrgans de govern és la negació de la filosofia democràtica. No és el fet de pensar diferent, és la imposició del mateix pensament en la tema de la llibertat dels pobles. I aquest comportament no és democràtic. Però el tema s’agreuja més quan el llenguatge és insultant contra qui defensa idees diferents. I aquest comportament de paraules mal sonants i injustes acusa a molts polítics, alguns també en el govern. La voluntat política justa i legal es demostra dialogant també d’aquells temes amb els que no s’hi està d’acord. Entenc que el president del Govern sigui contrari a la independència de Catalunya però no és democràtic ni constitucional negar-se a parlar del tema quan existeixen raons, fins i tot constitucionals, que ho exigeixen. Dissortadament la corrupció també manipula la filosofia de la verdadera política. El model democràtic espanyol està en el punt de mira, no només del meu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada