Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 16 d’octubre de 2015

Una psicologia política de l’absurd



No m’ho podia creure. Començant per “Manos limpias”, continuant per la justícia i acabant amb la política. Un còctel de molt mal pair. I només hi faltava la intel·ligent mirada del Sr.Cañas de  Ciutadan’s. El comentari atribueix al gest del President el caràcter de salutació feixista. Ho porta tant dintre seu que entre feixisme i cordialitat no hi ha diferència. Si no sabem saludar als  ciutadans, com podem governar i guanyar-ne la credibilitat. Confondre “estic amb vosaltres” amb “mando i ordeno” defineix el diferent sentit de la democràcia d’un i l’altre. Entre Ciutadan’s i Manos limpias “anda el juego”.Buscant informació vaig trobar un detall, que ens diu que les mans no són tan netes. El Tribunal Suprem va desestimar la querella presentada per “Manos Limpias” contra el jutge Juan del Olmo i va denunciar-les pels delictes d’acusació i denúncies falses. Vaig pensar anem bé. I resulta que el Sindicat Manos Limpias denuncià al President i les dues Conselleres i em trobo amb la següent advertència de l’Audiència Provincial de Barcelona afirmant que no estan autoritzades a actuar com acusació particular perquè només ho poden fer les entitats privades i Manos Limpias és una entitat d’ordre públic. Encara més netes les mans. Però també és molt significatiu l’historial del seu president Sr. Miguel Bernard, militant ultradretà (responsable del Frente Nacional) i “caballero de honor” de la Fundació Francisco Franco. Però al continuar furgant em trobo amb l’article 418.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial afirmant que els jutges cometen una falta greu quan dirigeixen “als poders, autoritats o funcionaris públics o corporacions oficials, felicitacions o censures pels seus actes, invocant la condició de jutge o servint-se d’aquesta condició”. Uns minuts desprès llegeixo aquesta afirmació de Mariano Rajoy: “Amenaçar els tribunals amb manifestacions és absolutament inacceptable”, quan el seu partit tampoc hi té les mans netes en aquesta mena d’accions. Davant d’aquests descobriments em pregunto: en quin món vivim? Qui actua il·legalment? La veu del poble no és il·legal i allò que és més important és lícita i legítima. Quan el poble està convençut que s’actua antidemocràticament contra els seus governants no hi ha cap llei que l’impedeixi recolzar-los davant d’acusacions que presenten connotacions antidemocràtiques i falses. Intentant coordinar les informacions rebudes, em dic a mi mateix no és gens estrany que la política i la justícia estiguin desacreditades socialment. Potser el que cal en el cas que considero seria que tant els polítics com els jutges escoltessin més i millor la veu del poble i analitzessin les parts febles de la llei que els hi ha fet perdre credibilitat. Seguint acuradament el suport popular al President i a les Conselleres és molt fàcil adonar-se que no es tractava de cap voluntat de condicionar la justícia. I per acabar convido al ministres Fernàndez Diaz que des de la seva religiositat mediti aquestes paraules del llibre bíblic Eclesiàstic I,25 : “Entre els tresors de la saviesa hi ha proverbis molt savis, però adorar a Déu repugna al pecador”.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada