Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 27 de novembre de 2015

Amics de la CUP escolteu també als altres...



Catalunya no és de cap partit polític, els polítics han de ser els seus servidors. La democràcia es basa en la veu de la majoria i cal escoltar-la. Els vostres votants, i jo en sóc un, són la vostra majoria, no la de Catalunya, i relacionar aquests dos conceptes no ha de ser difícil quan l’objectiu central uneix el vostre vot amb el de la candidatura majoritària amb el mateix objectiu central. Els accidents no han de ser mai obstacle a l’essència. Són les matisacions que li donen més visibilitat. Aquests matisos no es poden col·locar si abans no hi ha la figura principal. Amics de la CUP, la figura principal és la independència. El pas principal és aconseguir-la. Una vegada independents s’hi podran fer les consideracions que calguin i siguin democràticament pactades. No perdem més temps. Ja sé que el meu pensament religiós no és el vostre, però amb ell us he votat i amb l’autoritat del meu vot us demano que no impediu la figura d’Artur Mas. El passat pot haver donat motius per el futur. Francesc Macià no era independentista, el moment històric li va fer. El moment històric actual ha fet el mateix efecte amb Artur Mas. En la filosofia religiosa hi ha la pràctica del perdó i en la política també però no en el mateix sentit. El perdó religiós resitua el perdonat i manta vegades esdevé heroi. El comportament d’Artur Mas mereix aquest tractament del perdó. Ha demostrat el penediment de les seves errades i per altra banda una voluntat política de servei. En base al vot que us he donat us demano la verdadera pràctica del perdó. Perdonar i saber-ho fer és un moviment indispensable pel progrés. Perdoneu-me, amics de la CUP, actuar aferrats en la immobilitat no deixa de ser, en certa manera, una mena d’absolutisme dictatorial. I la CUP no ho és de dictatorial però és necessari que la coherència amb els principis propis no obstaculitzi la democràcia en relació amb els principis d’altri. Un pensador molt apreciat, Raimon Pannikar, diu que el consens no consisteix en renunciar als propis ideals sinó en saber conviure sense renunciar-hi i respectant els dels altres. Des de la meva humilitat us demano aquesta pràctica. Catalunya necessita ser independent i jo estic segur que us necessita més en la independència que no pas en el camí per assolir-la. Amb Xirinacs coincidiu en que la independència no es compra ni es ven, es pren. Ajudeu a prendre-la i una vegada assolida ja votarem el primer president. I aquest gest, Artur Mas, entenc, està disposat a fer-lo. Endavant, que en una Catalunya independent hi teniu molta feina a fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada