Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 15 de novembre de 2015

En quin model de societat vivim..



Si ens fos possible poder visionar un mural que posés davant dels nostres ulls l’actual imatge del món rebríem un estat de xoc desesperant per les perspectives de futur que se’n derivarien. Qui ens pot dir amb veritat cap on camina la humanitat del segle XXI? Penso, dissortadament, que cap dels actuals governants i d’aquelles persones que es creuen dissenyadores de la història. Una dita castellana ens senyala el camí: “a grandes males grandes remedios”, però quins són els grans remeis als grans mals que pateix la societat? Europa viu consternada per l’atemptat terrorista de París que ha causat la mort a unes cent trenta persones. I tota la classe política internacional es posa en moviment. I aquests mateixos dies a Kenia un atac terrorista ha assassinat a més de cent quaranta persones, estudiants la majoria, i ni se’n parla. Tan criminal és un fet com l’altre i més atenció mereixen els africans perquè estan més desprotegits. Els dos fets no són, dissortadament, els únics. Una gran part de la humanitat se sent desprotegida i abandonada. El món pateix un veritable desequilibri social que ens demostra amb molta claredat la incapacitat i incompetència dels responsables d’un model de societat just i respectuós amb les persones. Dissortadament el poder polític no pot prescindir de la força de les armes per fer front i aturar el terrorisme, però amb la força de les armes no n’hi ha prou. La força de les armes no ha de servir per matar el contrari sinó per menar-lo a la taula del diàleg. Però aquesta taula de diàleg no existeix i tampoc hi ha voluntat de crear-la. La humanitat viu una revolució i rebel·lió provocades per la injustícia de la història. Per què paral·lelament als atemptats n’existeixen uns altres, sovint beneïts per les lleis, que també tenen efectes mortals per mancances d’allò més necessari per la subsistència. Vivim en una societat en la que per una banda el terrorisme està estenent els seus tentacles per dominar el món i per l’altra paral·lelament el gran capital està condemnant a la misèria a una gran majoria dels humans. I això també és terrorisme tant i més dolent del que està patint França. La pau mundial no té futur sense un terratrèmol social. M’agradaria poder creure que el terratrèmol ja l’estem patint. I em refereixo al global, el provocat per les dues modalitats esmentades. Crec sincerament que s’encén una llum d’esperança. I aquesta llum la produeix la veu del poble amb les seves manifestacions i protestes. Però té un problema, el poder l’acusa de terrorista, per amagar els efectes del seu. Sortosament s’estan visionant uns fronts que fan reviure esperances. I el poder se n’adona i pretén guanyar-se’l per la seva causa. Ho farà dialogant? El poble és prou intel·ligent per no deixar-se enganyar. Però el problema rau en la necessitat de guanyar-se totes les persones. Una lluita més que impedeix més lleugeresa en l’assoliment d’una convivència en pau. Sortosament, el front de la pau de base popular hi és. I aquest ser-hi dóna força als lluitadors de la llibertat, de la veritat i de la justícia. Si la base popular se’n convenç, la pau mundial serà un fet.
Nota: la foto pertany a l’atemptat terrorista a una universitat de Kenia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada