Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 24 de novembre de 2015

La llibertat del meu poble és la meva llibertat.



Si Catalunya no és independent, jo no sóc lliure. I la meva llibertat és un dret Constitucional. Reconegut per la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS i per pactes europeus signats pel Govern Espanyol. L’actuació del Govern del PP contra Catalunya no és políticament ni correcta, ni lícita, és un atac als drets fonamentals de les persones. La força del poder, antigament amb les armes, ara amb els vots, no deixa de ser una forma dictatorial de governar. Sortosament aquesta actuació del PP en el govern contra Catalunya es denunciada per la premsa estrangera. “La Tribune”, francesa, escriu:” Madrid utilise l’arme financière pour faire céder les independantistes”. El dret a una vida digna dels catalans, inclosos els no independentistes, és ignorat i trepitjat. Obliden que el compliment de la llei obliga primer al govern i molt més quan els diners que es neguen als catalans són diners que han sortit de Catalunya i això el ministre Montoro ho sap. També sap que Catalunya no cedirà al xantatge polític perquè la salvació de la situació econòmica d’Espanya passa per un bon acord amb Catalunya. I el govern d’Espanya no entén qué és un bon acord. El sacrifici no fa por als catalans de socarrel, porten tres cents sota el seu domini i li estan guanyant la guerra. Govern d’Espanya, un adagi vostre diu:”cuando el río suena, agua lleva”. I el riu d’Espanya deixa en els còdols del seu trajecte noms importants corruptes i alguns són del govern. Tal vegada seria una bona idea seure a la taula i fer una auto reflexió del per què tanta gent està descontenta. Els pobles no els fan les lleis, són els pobles qui fan les lleis. I Catalunya és un poble, tant i més antic que Espanya, que vol fer les seves pròpies, respectant les dels altres. I les volen fer perquè són diferents als espanyols i hi tenen dret. El testimoni de la història actua i actuarà de jutge. No es pot demanar als ciutadans d’avui sacrificis indignes mentre siguin espanyols, perquè la Constitució els empara i el dret internacional també. És ben veritat que Franco “lo dejó todo atado y bien atado” però s’oblidà que la seva herència ha obert els ulls dels catalans i se n’estan deslligant. Govern d’Espanya, la premsa estrangera denuncia com és la vostra democràcia. No és creativa. Espanya no la trenquen els catalans, la trenquen els polítics  dels grans partits espanyols. Srs. Rajoy i Montoro, la llibertat del meu poble és la meva llibertat.
Joan Sala Vila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada