Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 18 de novembre de 2015

La meva confiança en la CUP



Dóna la impressió que el procés d’independència està emmalaltint. L’estant enverinant. Era d’esperar. Allò incomprensible rau en el fet que els independentistes no trobin la recepta del remei. Junts pel SI i la CUP han de valorar amb una anàlisi exhaustiva els 72 diputats que la voluntat popular va escollir. És veritat que la relació de 62 a 10 cal tenir-la en compte. Però la confiança en un grup necessita sempre el contrapunt del contrari. I aquest contrapunt recau en la CUP. Escoltant i seguint les declaracions que darrerament es fan no és estrany que s’iniciï un procés d’insatisfacció que només s’aturarà amb una entesa satisfactòria per assolir la independència. La fermesa de la CUP ho farà possible. Unes noves eleccions seran la solució? Probablement, sí, però els vots envers la CUP li donaran més representació. Serà molt important comprovar els resultats del 20 de desembre que obtindrà ERC perquè seran molt significatives de la direcció que tindrien unes noves eleccions catalanes. Augmentaria el vot de les esquerres independentistes? No tothom de Junts pel si, són de dretes i centredretes, també n’hi ha d’esquerra independentista. És inversemblant que l’elecció del president sigui més important que l’objectiu de la independència. CDC té dret a demanar el vot per Artur Mas, com també té el seu dret la CUP d’oposar-s’hi. La CUP mira els braus des de la barrera? Penso, que no. Els lidia i no tothom ho fa. Mereix la confiança Artur Mas? Jo penso que sí, malgrat l’historial, que li fa mal. Crec que les dues bandes han de mesurar bé el paper d’Artur Mas i posar allò que és positiu i negatiu sobre la taula i la balança que decideixi. Per altra banda, no ho sé, ho penso, crec que la por no és Artur Mas, sinó el seu entorn. I els comportaments i moviments que es noten i s’escolten posen pals a les rodes. Jo crec en la capacitat dialogant de la CUP. És veritat que són molt i molt inflexibles, però si cedeixen massa la independència, n’estic segur, se’n va en orris. I no per culpa cel president Mas, sinó de l’entorn. I aquest entorn, sembla ser que irremediablement ens portarà a unes noves eleccions perquè esperen que les generals els hi seran favorables. Ho desitjo però han de pensar que en les possibles catalanes també ho seran per a la CUP i l’esquerra independentista que pot assolir majoria absoluta de diputats i de vots. En aquest estira i arronsa la veu del poble ha de ser molt clara i estic segur que ho serà i la porta de la independència no es tancarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada