Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 29 de novembre de 2015

L’evangeli, la gran Constitució de la humanitat



Els moments, que està vivint la societat, demanen, com el crit de Munts, que surt de l’ànima, quina legitimitat tenen les lleis que governen el món. Amb quina autoritat moral programen la vida?  Els llibres bíblics i en concret els del Nou testament ens ensenyen quines són les diferents funcions que l’ésser humà ha de desenvolupar semblantment amb el funcionament del cos humà. Sant Pau en la carta primera als de Corint els hi diu:”El cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: com que no sóc mà, no sóc del cos, no per això deixaria de ser del cos.” Més endavant remarca:”Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos?” I recordant que l’Església és un cos místic, nomena diferents funcions dels seus membres: apòstols, profetes, mestres,poder d’obrar miracles, poder de guarir, d’ajudar, de dirigir, de parlar en diferents llengües. Allò veritablement indispensable és que cadascú en la seva tasca estigui preparat per poder desenvolupar-la, tingui voluntat de tirar-la endavant i sigui solidari perquè la seva funció és en benefici de tots. I a l’hora de valorar la qualitat dels diferents treballs, l’apòstol escriu: “Els membres del cos que ens semblen més febles són els més necessaris” i unes ratlles mes avall,”Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres.” Si amb aquesta filosofia davant dels ulls analitzem el comportament dels diferents estaments socials dels nostres dies ens adonarem que la sol·licitud envers els altres s’ha convertit en un tancat egoisme personal i que no s’actua en benefici de tots. Fem una ullada, per exemple, als polítics jubilats i comprovarem com el servei als altres és una quimera. Quants ex-governants figuren en les llistes de consultors de gran empreses? Quants d’ells tenen sous que són un escarni dels sous mínims, acordats per ells mateixos, a les persones sense feina? En el comportament polític i social en relació al dret a una vida digna s’hi amaga una hipòcrita demagògia i no m’estranya gens la negació del fet religiós en la configuració del mode social del segle XXI i fins i tot la negació de la realitat històrica de Jesucrist. Malgrat tot penso que la raó d’aquest comportament no és altra que l’acusació que suposa l’evangeli contra la manera de governar avui dia. L’evangeli és per a ells una Constitució massa avançada que impedeix la corrupció que amb tanta llibertat crea les desigualtats socials i condemna a la misèria a la majoria de la societat. El reciclatge que els ciutadans reclamen amb les seves manifestacions no serà possible amb lleis que no contemplen la societat com un cos únic en la que cada membre, cada persona, és íntegra en la seva vida i funció social. Estic convençut que l’evangeli és la millor constitució i que si no existís se n’hauria de redactar una d’igual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada