Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 10 de novembre de 2015

No hi ha cap escalada fàcil



L’assoliment o recuperació històrica de la independència de Catalunya és una escalada plena de dificultats. Però el mèrit d’un escalador és fer el cim. I Catalunya el farà. I el farà independentment de totes les dificultats que l’estat espanyol hi posi. Quan més espectaculars siguin les mesures contra la independència més lleugera serà l’ascensió. Les lleis no són enemigues de les persones, estan al seu servei i la Constitució també. En el preàmbul de l’espanyola hi figura el següent objectiu, o desig segons la llei: “col·laborar en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.” Ningú li pot negar a Catalunya ser un poble de la terra. Però Espanya li ha negat unes relacions pacífiques i una cooperació eficaç. Si l’estat hagués complert aquest desig d’Espanya, els catalans gaudiríem d’una millor condició econòmica i política. Però el preàmbul presenta un altre objectiu o desig:” Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.” I l’estat actual amb el seu comportament nega aquest objectiu perquè no reconeix que sóc sobirà. I si no sóc sobirà, perquè em persegueix? Em pregunto, com reaccionaria el Tribunal Constitucional si tots els catalans que defensem el dret a decidir i a la independència fem un recurs d’inconstitucionalitat per què se’ns nega aquest dret que ens reconeix la Constitució? Potser valdria la pena reflexionar-hi i omplir de reclamacions no només al govern, al tribunal sinó també a Brussel·les. És incomprensible com amb la llei a la mà es vulneren els drets naturals de les persones. La llibertat de pensament no hi ha cap llei lícita al món que me la pugui prohibir i la conseqüència immediata és el dret de manifestar-la i conseqüentment de defensar-la. Òbviament, les persones són naturalesa, però naturalesa pensant i raonant i les relacions que es decideixin han de ser d’acord amb la raó i el diàleg i no sota l’amenaça de les armes com s’ha forjat la història i a continuació amb la força de lleis dictades per egoismes humans. Només la manca d’unes relacions racionals i lògiques és motiu suficient per desitjar formar part d’un estat diferent. Però per més inri Catalunya no només gaudeix del dret natural, que és fonamental, sinó de drets històrics que demagògicament en nom de la ciència de les civilitzacions se li nega. L’escalada és difícil, però no impossible i la cordada és ferma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada