Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 1 de novembre de 2015

TOTS SANTS I ELS DIFUNTS


Dues diades del calendari catòlic, que no només són un record d’aquells qui foren i ara no són, sinó també un missatge de relacions humanes. És una celebració per no oblidar la memòria històrica de cadascú i de la societat. Hi ha difunts que han passat per la vida sense pena,ni glòria, però són éssers humans i la seva diada ens porta a honorar-los recordant tot allò bo que ens han donat i també com s’han d’evitar les errades. Hi ha altres difunts que han estat proclamats sants perquè han excel·lit en les relacions humanes i la seva tasca ha estat altament profitosa per a tota la humanitat. Les diades de Tots Sants i de Difunts ens alliçonen de com ha de ser el nostre pas per la vida, recordant que primer de tots són persones de carn i ossos amb uns drets i uns deures que justifiquen el seu pas per la història. Les diades que l’Església Catòlica celebra els dies 1 i 2 de novembre de cada any, recordant el futur, no obliden el present i ens ensenyen la veritat de la vida. I la veritat de la vida comença per la vessant humana amb un futur transcendent de dimensió divina. I aquesta veritat és fonamental per orientar i programar la humanitat en l’etapa temporal. En aquesta programació, oblidar el futur transcendent, on la igualtat serà norma, defineix una filosofia de convivència basada en el poder del més fort, que al no acceptar un poder superior, el supleixen per forces purament materials i humanes com són el diner i les lleis. Diner i lleis que fonamentalment haurien d’estar al servei de totes les persones però en la realitat només afavoreixen a uns pocs. És una manera de substituir l’autoritat d’un ser sobrenatural per l’autoritat d’unes persones que s’autoproclamen, amb el seu comportament, sobrenaturals. La conseqüència és, que les diferències existents entre persones, no desemboca en el respecte universal sinó en la satisfacció personal de l’egoisme. La història de milers d’anys ens ensenya quines han estat i quines són les conseqüències de la divinització de les persones. Indirectament aquesta circumstància ens ensenya que l’existència d’un ser superior és necessària. Però d’aquesta necessitat no en fan la mateixa lectura ni tan sols les religions existents i com és lògic ni els ateus, ni els agnòstics. Sortosament alguns ateus i agnòstics viuen i treballen amb justícia i veritat i són exemple per a moltes persones religioses i sovint, un exemple per a  cristians i catòlics. La interpretació de la vida i la mort i la memòria històrica dels difunts són, sovint, línies convergents on es troben creients i no creients però persones íntegres que sense conèixer l’evangeli el segueixen i compleixen. Possiblement el diàleg racional i lògic entre creients (de les religions existents), agnòstics i ateus seria una pas molt important per construir una convivència universal de la humanitat en pau. Recordar els difunts cobrint les seves tombes de flors i demanar amb la pregària ajuda als sants és una actitud humana d’acord amb el desig de pau de dimensions humanes i divines. Amb quests desig tothom hauria d’allargar la mà als altres. El record de l’ahir ajuda al futur del demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada