Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 17 de novembre de 2015

Una missa en honor de...



Sóc catòlic en base a l’evangeli, crític amb les institucions i defensor dels drets polítics i religiosos de les persones. Corre una notícia que en els moments actuals em sembla religiosament i política massa perillosa per manipuladora. Crec que des de la vessant més dretana de la política s’intenta manipular als ciutadans tergiversant el significat de la celebració d’una missa per un difunt. El difunt Francisco Franco té tot el dret de que se celebri una missa per la salvació de la seva ànima, que em penso  que prou ho necessita, però no en honor a la seva persona. Una missa no és un honor per ningú, és una pregària en benefici de tothom, fins dels més perversos. Recordem aquelles paraules de l’evangeli que l’amor més gran consisteix en estimar els enemics. Personalment prohibiria les misses en honor de cap persona. Quan se celebra per recordar una persona canonitzada bàsicament es demana la seva intercessió davant de Déu en benefici de la humanitat en general i d’algunes persones en particular. Llençar a tort i a dret que se celebraran misses en honor de Franco no és res més que una manipulació política d’una dreta que vol fer creure a la gent que ella està en la veritat i els altres en l’error. I aquesta política sotsarrendament acusatòria demostra que a la pell de brau la democràcia no és el model de convivència desitjable sinó que s’intenta restaurar la dictadura. Penso que l’Espanya, que es diu catòlica, hauria de mesurar molt les paraules perquè la seva constitució bàsica, parlant en termes polítics, és l’evangeli i l’evangeli resumeix la llei en una sola norma: estimar Déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix. I sobre aquesta base l’evangelista Joan afirma que aquella persona que diu estimar a Déu i no estima el pròxim, menteix. Honorar religiosament a una persona que en el seu curriculum s’hi coneixen escandaloses accions contra persones innocents només perquè durant la guerra civil pertanyien al bàndol contrari i eren jutjades sense cap defensa per demostrar la seva innocència, és una acció inacceptable i el dret de guerra guanyada no dóna cap carta de llibertat a ningú per assassinar, que és el que veritablement es va fer, a gent que la va patir i encara que hagués lluitat en l’exèrcit vençut tenia tot el dret a una vida digna. Només una consideració, suposem que Franco hagués perdut la guerra, que dirien ara si els vencedors s’haguessin portat amb ells com ho han fet amb els perdedors? Des de la meva religiositat no condemno el dret a una missa per la seva salvació eterna, si és veritat que era creient, que em costa creure-ho davant els fets històrics, però que se li rendeixin honors a l’estil militar només perquè va ser cap d’estat ho considero una irreverència i un acte indigne. Ni  els sants de l’Església catòlica demanen misses  en honor seu. Per favor, siguem honestos i no barregem allò que no té sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada