20D i 25 de desembre

Tenen alguna relació positiva les dues dates? Una és política i l’altra religiosa. Diuen que  no han de barrejar-se però sempre els missatges conviden a meditar. I les dues dates tenen un missatge singular: la pau del món. El 20D Espanya va votar perquè els governants escollits tinguessin com objectiu primordial el benestar social i una convivència en pau. L’evangeli ens diu que el dia del naixement del salvador els àngels cantaven pau a la terra a la humanitat. Des de dues vessants diferents l’objectiu és la pau. I malgrat tot, aquest objectiu no es compleix. Perquè? Tal vegada per incompetència dels governants escollits, per una banda i per l’altra perquè els destinataris del missatge no accepten el missatger. Ni la política, ni la religió compleixen. Una per manipulada i l’altra per rebutjada. I no serà pas que les paraules dels polítics i les dels ciutadans no manifestin quin és l’objectiu prioritari. Els polítics davant dels resultats de les votacions del 20D estan manifestant clarament aquesta manipulació. El missatge del vot ha estat clar: amb el resultat assolit heu de governar en pau el país. I quin és el panorama. Uns partits es manifesten contra uns altres i no s’hi volen entendre, ni tan sols dialogar-hi. Són més importants les seves preferències que l’encàrrec dels ciutadans. I per complicar-ho més, una part important dels polítics no en volen saber res del missatge religiós. Dos missatges rebutjats. El religiós no l’accepten per es creuen superiors amb competències divines, absolutes, i es diuen demòcrates, quan un demòcrata respecta les opinions d’altri. El problema és molt greu i humanament no té solució perquè li falta escoltar la transcendència, que és un desig humà. Un fet de transcendència és seure a la taula amb els contraris i dialogar per arribar a una bona convivència, amb la veritat que no cal renunciar als principis de cadascú. És pot trobar un model de convivència? Si hi ha voluntat, sí. Però no, quan  no n’hi ha. I els fets ens diuen que no n’hi ha. Condicionar un diàleg a la renúncia de l’altre a les seves idees no és un debat sinó una imposició i allò que no és lògic, ni humà, ni cívic, ni constitucional és obligar a l’altre a viure contra les seves idees. No trobar el consens de convivència és el fracàs fruit d’incompetència. Els dos missatges del 20D i del 25 de desembre esdevenen el mateix. Senzillament la vida del ser humà és transcendent i la política espanyola ho nega. Ergo, fracàs. La societat el pateix.