Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 18 de desembre de 2015

Debat polític a TV3 del 17 de desembre de 2015



Si he de ser sincer, el debat, que vaig tenir la paciència de seguir íntegrament, em portà a la conclusió que m’havia causat la sensació contrària de l’objectiu de tot debat polític. I la conclusió és que la sensació que em van causar és que cap d’ells mereixia el meu vot. Per què no va ser un debat. Un símil, un xic agosarat, una olla de grills. Només interessava portar l’aigua al seu molí. La presència dels candidats i la candidata em va fer preguntar-me: és aquesta la paritat política d’una dona i sis homes? Sort que la presentadora era una dona, que li donava a la imatge femenina un toc de qualitat. Verdaderament la imatge no era la que dóna la ciutadania en els diferents estaments. Un missatge molt clar que encara queda molt per fer. Anem un pas més endavant. Va existir el debat? Penso senzillament que no. Van predominat els retrets. I molt poc programa electoral de cada grup. La corrupció i Catalunya els dos punts dels retrets, no del diàleg intel·ligent i raonat. Com van tractar la corrupció? Ni què és, ni com es va produir, ni les causes principals, ni quina part de responsabilitat hi té la política, la religió, l’economia, la cultura i la societat. La transparència que van presentar era un mirall sense vidre i amb prou feines el marc. No van ni esmentar quina responsabilitat hi té la legislació actual espanyola i en concret la Constitució. Aquest punt és tabú. La centralitat va raure en des legitimar l’altre. Això no és veritat, el que parlava no agradava. Nosaltres no us donarem mai suport,sense mitjançar el diàleg, que seria el més lògic. Si volem millorar em de fer fora a qui governa, sense recordar les errades de quan governava. I d’aquesta mena en va anar ple el debat. Una postura política totalment contrària al que de veritat ha de ser. Les diferències són una realitat normal, però la naturalesa ha dotat al ser humà d’instruments per malgrat ser diferents els individus i individues arribin a un consens de convivència. I el consens no s’albirava en cap moment. Tots tenien la veritat i cap convincent. Dissortadament ni en un tema tan fonamental com és la llibertat de decidir. Francament, quina és la credibilitat de la política?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada