Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 30 de desembre de 2015

Podem parlar de normalitat al temps que vivim?



Celebrades les Festes de Nadal, Any Nou i Reis dóna la impressió que es torna a la normalitat de la vida. Però en aquest segle XXI sembla ser que la normalitat és l’anormalitat. Políticament, religiosament, culturalment, econòmicament podem definir-la? Espanya, per exemple, que es vanta de ser democràtica i un model a seguir, esdevé la norma oposada a una convivència en pau. El desgavell polític és tan evident que esdevé la normalitat. Les formes que tenen els partits polítics que es vanten de demòcrates són incapaços de seure a la taula de diàleg per parlar dels drets de Catalunya. El no diàleg és una altra normalitat. Econòmicament la distribució de la riquesa és tan injusta que sembla poder afirmar que és la normalitat. El somni d’una llum d’esperança perquè la democràcia sigui veritablement normal dóna la impressió que ha estat segrestat per una incultura política. Dissortadament el model democràtic d’una convivència entre diferents forma part d’una filosofia de l’anormalitat. Què signifiquen sinó, també entre els ciutadans, els insults i desqualificacions dels que no pensen igual, arribant fins i tot a l’amenaça de mort? Personalment trobo inhumà reproduir-les i malauradament no immutar-se i contestar-les no obre els ulls i encara se senten més justificats per continuar dividint la societat, quan diuen que la unitat d’Espanya és un exemple a seguir. El panorama, francament, és molt negre. Però del fons de la foscor sempre esclata el volcà de la llum. I intueixo que l’esclat no es farà esperar massa. Però no serà el volcà de la bona convivència a Espanya, sinó el volcà que farà possible una bona convivència a Catalunya, independentment de qui imposa l’anormalitat per impedir la normalitat. La parafarnàlia de la política de la pell de brau per ser fidels a les votacions del 20D trobarà en el NO anticatalà la normalitat d’un suposat govern estable. Què dirà la gent de la pell de brau si arriben a formar govern el PP, PSOE i C’s? Els hi faran dir que la democràcia porta a consens per lluitar contra aquells que prescindeixen de la llei. L’anormalitat de la llei per sobre la democràcia contra la normalitat de la democràcia creadora de la llei. Per què amb la Constitució a la mà, els catalans que defensem uns drets, deixem de ser sobiranistes al pensar diferent? Quin article de la Constitució em prohibeix pensar en el dret a la independència de Catalunya mentre el meu DNI em declara espanyol? La llibertat de pensament no hi ha cap llei que la pugui prohibir. I la llibertat de pensament és el motor de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada