Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 17 de desembre de 2015

Si no estàs convençut, no votis...!



El fet de votar és un acte lliure que suposa coneixement del que fas i voluntat de fer-ho. Una acció que té per objectiu el futur d’un poble i el seu model de convivència mai ha d’estar supeditada a l’atzar i a raons de simpatia, només. La simpatia porta a decisions incomplertes perquè a mi m’agrada però la feina ja la faran els altres. La Construcció d’una nova Catalunya és feina de tots i totes sense excepcions, uns des de la política, altres des d’el treball, també des de la cultura, l’art, la religió, la convivència. En una paraula, el segell de catalanitat no hi pot faltar. És veritat que moltes persones ens diran que se senten catalanes essent també espanyoles. Els binomis acostumen a ser desequilibradors si no és reconeix la diferència. L’amistat no és enemiga de la convivència. Però la convivència té per base la diferència. Una Catalunya espanyola no conviu, viu a l’estil espanyol i per coherència deixa de ser catalana perquè l’estat espanyol no li permet. La independència és imprescindible perquè Catalunya sigui ella amb personalitat i identitat pròpies. Si es vota partits espanyolistes no es defensa Catalunya, es defensa una manera catalana de ser espanyols i així va contra l’essència de la catalanitat. Votar un partit que defensa Catalunya espanyola és votar la mort del poble català, perquè a la llarga desapareixerà. És l’objectiu de la llei Wert d’educació perquè els nens catalans siguin cada dia més espanyols i deixaran de ser catalans. Si no estàs convençut de la catalanitat real i natural del teu vot és millor que no votis i deixis el camí lliure al dret de Catalunya de ser independent. Des de la meva convicció, pensada i argumentada, només hi ha dos partits que defensin la veritat de Catalunya, Democràcia i llibertat i ERC. Pot haver-hi aproximacions, com En comú, però no són clares, ni convincents des de l’objectivitat catalana d’un nació independent i lliure. Aquesta visió no és fàcil per a massa gent per raons polítiques de defensar una unitat que en realitat és una unificació, i les unificacions són sempre negatives pel país que l’altre ha fet seu unificant-lo. És la sensació que em causa el PSC i sobre tot Ciutadans. Catalunya és un arbre cobejat per molts, també per Espanya, però aquest arbre ha de créixer i fructificar en el seu camp o jardí, no en el camp i jardí espanyol, perquè la manera del conreu no és la mateixa, ni els adobs tampoc, com tampoc la terra. Els territoris poden ser veïns però mai el mateix. Qui no està segur del vot, que no perjudiqui als que sí l’hi tenen i defensen la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada