Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 11 de gener de 2016

Amb pas ferm, convençuts i sense por



Els grans esdeveniments històrics no han estat mai fàcils i sempre la solució ha arribat de la mà del convenciment, el treball i la fe de la gent. La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya palesa com camina la història i quin és l’argument del progrés. La història no la fan els polítics i menys les lleis, la fan els pobles. Les Constitucions són el marc legal que redacta la gent quan s’ha arribat a bastir el model de convivència necessari i urgent per assolir la verdadera pau mundial. No hi ha verdadera pau mundial mentre existeixi una col·lectivitat sotmesa sota el jou d’una altra. Els  moviments socials del segle XXI evidencien la urgència d’aquesta filosofia del respecte i reconeixement de la llibertat comuna. Viure d’acord amb el propi model de nació i estat no significa trencar-ne cap altra, sinó reconèixer l’alteritat i els seus drets. Els drets naturals de l’alteritat cap llei pot anul·lar-los i totes les lleis tenen el deure de respectar-los. Llegint la Constitució Espanyola i els pactes signats per l’estat ens adonem que la voluntat de Catalunya està en el bon camí,malgrat les advertències, que més aviat són amenaces, del president del Govern Espanyol, Sr. Rajoy, que barreja política i justícia com si fossin una única legalitat. Només li pregunto al  Sr. President si el seu mandat, d’acord amb la seva filosofia, és legal perquè no governa pas amb els vots de tots els sobiranistes de la pell de brau. No es pot confondre vot sobirà amb  igualtat de voluntats. Penso que les normes de legalitat democràtica que dóna validesa al nombre de representants del poble té prou capacitat per validar accions polítiques sorgides de la voluntat popular. No és lícit jugar amb les paraules, no és lícit jugar amb la llei i no és lícit interpretar-la d’acord amb conveniències polítiques. Tan sobirà és el meu vot català que demana independència, com el seu, Sr. Mariano Rajoy, que la nega. I per la seva qualitat política deu conèixer prou bé que Espanya és un estat de nacions, perquè les nacions les defineixen les persones, no les lleis, que sovint en el procés històric són més negatives que positives. I en aquest sentit, Catalunya, nació dominada per una altra, que condemna a la desaparició i no ajuda a ser una nació germana solidària. La política centralista espanyola no ha palesat mai bastir una convivència de nacions i aquesta convivència que és fonamental en els creadors de la filosofia de la Unió Europea, Espanya no l’ha volguda, ni la vol. Però en l’ambient del model globalitzador actual s’hi respira i Catalunya s’hi sent immersa. La història camina segura i ferma i allò que una majoria democràtica de Catalunya defensa i està creant és una legalitat universal, legalitat que té per base els drets de cada persona. L’objectiu fonamental de la política és una humanitat en pau i mentre existeixin pobles esclavitzats i sotmesos la pau no serà mai norma universal de convivència. Catalunya vol ser estat per fer un pas endavant i assolir la pau universal. El dia de la investidura del 130 President de la Generalitat és per la filosofia expressada un gran dia històric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada