Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 24 de gener de 2016

Catalunya vol la independència per viure en pau



L’actual situació política d’ Espanya, d’Europa i del món no és una garantia per a la dignitat humana de tots els habitants de la terra. Catalunya vol aquesta dignitat. L’objectiu dels pobles és la seva vida pròpia, la llum i la pau. El profeta Baruc li dóna aquest consell al poble d’Israel per assolir-la: “aprèn on es troba la prudència, on hi ha la força, on hi ha l’enteniment i trobaràs a l’hora una existència llarga, la vida, “la llum” i la pau”. (Baruc, III,14). Aquest consell, penso, és de molta utilitat per a tots els països i d’una manera especial per a tots els governants. I la realitat d’Espanya no és ni la vida, ni la llum, ni la pau i per aquesta raó es dedueix que hi cal aquella prudència que genera llum, visió de la història; aquell enteniment capaç de pensar, reflexionar i deduir quines són les normes necessàries; aquella força capaç de convèncer i actuar amb racionalitat i eficàcia. No hi ha prudència quan hi falta capacitat de diàleg, comprensió del pensament de l’altre, voluntat de buscar solucions conjuntes, respecte a les diferències i un excés d’orgull de ser el millor i tenir només ell la solució. No hi ha força quan el poder es basa en normes absolutistes i dictatorials i les lleis tenen darrere per el seu compliment les armes. La força per una vida digna no pot set mai violenta, sinó que ha de ser racional i justa, i en l’actual cruïlla històrica d’Espanya no és racional, ni justa quan es basa en el “no”. Però el que veritablement és alarmant rau en el fet que els fruits denuncien que no hi l’enteniment indispensable per poder governar. Els fruits no s’han de mesurar des de la visió de qui mana sinó des de la realitat de qui en pateix les conseqüències de l’acció de govern. I l’estat de precarietat cada dia més alarmant de la majoria dels espanyols és una clara denuncia d’incompatibilitats. I un exemple ens el donen les declaracions i les accions dels partits polítics davant el fet d’haver de formar govern. Dóna la impressió que es  miren massa el melic i valoren molt poc i malament el resultat de les votacions. Auto atribuir-se més drets dels que els hi donen els ciutadans no és ni prudència, ni enteniment, només força violenta, no justa. Afirmar que no es votarà mai a un partit per les bones, no és democràcia, ni fidelitat als ciutadans. Atribuir-se la solució dels problemes quan has estat governant i els fruits envers els ciutadans són més negatius que mai, no és només orgull, sinó imprudència i supèrbia. I dissortadament Catalunya per assolir la independència que és un dret natural s’ha d’enfrontar amb prudència quan es tractada imprudentment, amb força de la raó quan se li aplica la de la llei emparada per les armes, amb enteniment quan no se li permet dialogar sobre els seus drets. I el resultat és que Catalunya no és ella com caldria per naturalesa, no viu la vida digna per la seva identitat, se li prohibeix generar llum amb la seva cultura i no pot viure en pau en una convivència universal. Jo tinc fe en la prudència de Catalunya, en la força de la seva raó i en els fruits dels seu enteniment. I una existència llarga arribarà, la vida serà la pròpia, la llum cada dia, més clara i la pau una realitat universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada