Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 5 de gener de 2016

El difícil procés cap a la in dependència



No busquem culpables únics, ho som tots, també els unionistes encara que sembli inversemblant. La CUP no és la única responsable d’ haver-se encallat el procés, que no aturat. També ho és Junts pel sí i la resta de partits catalans. I ho són per no respectar el joc democràtic en les formes més que no pas en el fons. El diàleg és democràtic quan es presenten idees, arguments. Hi sobren les postures descaradament contràries a la idea independència. En el procés de la CUP hi tinc un dubte de manipulació descarada. No és cap secret que els governs quan volen desestabilitzar el contrari, emprin la tècnica de la infiltració. No puc entendre de cap de les maneres com la CUP s’ha girat d’esquena a la independència per culpa d’un nom. No és cap secret la traça de la manipulació en la política espanyola mitjançant els infiltrats. M’ho fa pensar el famós empat de vots, que sense una hàbil manipulació matemàticament és impossible. Tots els simpatitzants de la CUP ho eren de veritat? Amagar-se en un col·lectiu de més de 3000 persones no és massa difícil per a un especialista. I el resultat de la CUP era l’alè que des d’el centre de la política espanyola es desitjava. Estic segur que li va donar un cop de mà. M’ho fa pensar també la dimissió del Sr. Baños, perquè de les seves intervencions sempre vaig deduir-ne el vot favorable a Artur Mas. Que en aquest procés s’hi infiltraren moviments antidemocràtics no en dubto gens. Però si em de culpabilitzar, la CUP no és ni de bon tros la única responsable. Junts pel sí, també en tenen i molta de responsabilitat. Possiblement que patits els resultats, les raons es veuen més clares. Opino que la formació de Junts pel Sí va ser un error polític, independentment de les bones intencions que possibilitaren la seva formació. Estic convençut que la presentació de CDC, ERC, CUP, cadascú amb el seu cap de llista i els seus representats haurien assolit una suma més significativa del vot independentista i a l’hora de la veritat de formar govern no hauria existit cap problema personal. Per altra banda penso que va ser un error que Junts pel sí, presentés un cap de llista que optava a la presidència de la Generalitat, essent el número quatre l’aspirant. Un joc el del Junts pel Sí, que les hi va fer més mal que bé. Els resultats ho diuen. Què faran en les eleccions del més de març, si aquesta setmana no s’arriba a cap acord?. L’empenta de Podemos i Barcelona en comú és molt potent i només una societat amb un vot clarament independentista pot decantar definitivament la votació cap a la independència, amb una invitació seriosa a afegir-se al club. Ni podemos, ni Barcelona en comú, seran un obstacle si la societat catalana es declara netament independentista. CDC, ERC, CUP no són les úniques opcions per a la independència, Democràcia per Catalunya, escindida d’UDC, i Mes, escindits del PSC i penso que algun altre partit d’esquerres o de dretes, també independentistes esgarraparan vots, que amb generositat i intel·ligència política han de coordinar-se i pensar en l’objectiu principal, la independència de Catalunya. Penseo que la Constitució espanyola no és tan enemic com ens volen fer creure. Amb ella a la mà podem de defensar la llibertat d’expressió i el dret a portar-la a terme. Constitucionalment, crec, és possible. El més de març Catalunya ha d’entrar en el mapa dels estats europeus independents. I si el poble ho vol, serà una realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada