Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 25 de gener de 2016

“Falta un president amb dignitat”, Mariano Rajoy



El panorama actual de la política espanyola no és només preocupant sinó que també decepcionant. Personalment continuo pensant que el problema rau en el fet d’ignorar la voluntat de la ciutadania sense preocupar-se per llegir el resultat dels vots i entendre el seu significat. Allò que només importa és gaudir d’una majoria i esdevenir un poder dictatorial amanit amb l’oli de la dictadura. Els moviments polítics per formar govern desprès de les votacions del 20D, sobrepassa el mes, demostren, llegint i escoltant les dites veus autoritzades quina és en el fons la voluntat de governar: tenir poder absolut. I aquest afany de poder absolut es beneeix amb frases com aquesta: ”Per ser president d’Espanya no n’hi ha prou d’humiliar-se i hipotecar-se, cal un president amb dignitat. És el mínim que se li demana a un polític”. (Mariano Rajoy, El Periódico del 24-gener-2016). Imagino que la dignitat no la dóna el càrrec, sinó que la dignitat de la persona se’l mereix. La presidència d’Espanya necessita persones, que en la seva vida privada i pública, la seva imatge sigui digna avalada per la veritat, la justícia, el civisme, la solidaritat, la intel·ligència i el respecte al pensament i manera de ser de l’altre. I per donar més força a les seves paraules hi afegí:”A la vida, i la política en forma part, no val tot”. Per començar, la política no és vida, és servidora de la vida, que és molt diferent. No és defensable que un polític porti una vida sumptuosa a càrrec de la seva gestió pública, com es comprova avui dia i no cal citar noms. Europa ha cridat l’atenció a Espanya i demanat explicacions sobre ex-càrrecs politics col·locats en grans empreses amb sous escandalosos. Ho té present el President del Govern en les seves paraules? D’acord amb aquesta afirmació són moltes les preguntes que tal vegada traurien els colors de la cara a més d’un polític ex i actual.  La primera pregunta que em ve a la memòria és: és digne el President que no respecta el pensament de tots els seus súbdits, ni el dret a pensar diferent, per exemple defensar la independència de Catalunya? Mentre en la societat el meu DNI digui que sóc espanyol, el president del govern ha de respectar tots els meus drets d’espanyol, indistintament que defensi la independència de Catalunya. La Constitució m’ho garanteix i el Sr. Rajoy, no. Me nega quan no em permet manifestar-ho mitjançant un vot, al que hi tinc dret constitucionalment. Diferent fora si jo, defensant la meva independència, insultés Espanya, cosa que no he fet, ni penso fer, al contrari. En política, afirma que no tot s’hi val, d’acord, és vàlid jugar amb la Constitució per donar llargues al nomenament i aconseguir-lo d’esquena a la voluntat popular?  És digne el president del govern espanyol que no defensa amb garanties la vida digna de tots els ciutadans, quina majoria cada dia és més pobre, i els rics cada dia ho són més, essent Espanya el país d’Europa on aquesta anomalia és més clara, manifesta i gran? Acabo amb una llei que el PP vol aprovar: és digne que els jubilats que es dediquen a escriure hagin de renunciar a la seva nòmina si cobren drets d’autors, quan està demostrat que a Espanya es compten amb els dits de la mà els grans escriptors que hi poden viure? El tema dóna per a molt. 
(La foto, la xerranca és un joc que s'ha de saber jugar, com la política que també ho és) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada