Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 11 de gener de 2016

La meva opinió sobre l’acte d’investidura del 130 president de la Generalitat


Senzillament foren decepcionants els parlaments de l’oposició en la seva majoria per la seva manca de qualitat argumental, pel rerefons que s’hi endevinava darrere les seves paraules i per la mancança de respecte. Només hi faltava que a l’hora de l’Himne nacional de Catalunya es quedessin muts i mudes, que la majoria no felicitessin al president investit i per més inri que parlessin en castellà, quan tots i totes diuen que són catalans. La seva catalanitat és tan respectuosa que comencen per no respectar les votacions del Parlament. Senzillament algunes intervencions foren una vergonya haver d’escoltar-les en la cambra catalana. És ben veritat que quan no hi ha arguments la befa, l’insult i la manipulació en fan les funcions. Amb tota franquesa afirmo que la intervenció més digna, respectuosa i lògica va ser la de la representant de la CUP. I va repetir el respecte renunciant al dret de rèplica i a l’acabar la sessió tots van saludar al nou president, malgrat estar hores lluny la seva visió de la política de la del partit del nou president. I això honora la CUP. És veritat que al llarg dels tres mesos vaig arribar a pensar que m’havia equivocat al confiar-hi, però sortosament la confiança la vaig mantenir intacta fins la votació final. És veritat que un membre de la CUP no va estar a l’alçada de les circumstàncies quan afirmava que havien enviat el President Mas a la paperera de la història. Contradient la seva opinió li dic que el van fer digne de les millors pàgines de la història moderna de Catalunya. I penso que se’n va penedir perquè a l’hora de les votacions ho feu afirmativament i això l’honora. Vaig parar molta atenció en les respostes dels diputats de la CUP. Reflexionant tranquil·lament en el procés he arribat a la conclusió que no podia ser curt. Estic convençut que si el rellotge no hagués marcat l’hora, encara continuaria el debat. Però la urgència del temps té cops amagats, no fa miracles, però sí que desvetlla solucions en moments difícils, solucions a les que no s’hi arribava malgrat seure a la taula del debat. Senzillament, segons la meva manera d’analitzar els esdeveniments, la CUP, en el debat d’investidura excel·lí per damunt de tots els altres grups parlamentaris. Sense la CUP encara no tindríem via lliure en el camí cap a la independència i continua essent vital i necessària. És un grup fidel als seus principis i en el de la independència és el que millor nota es mereix. Senzillament, escoltant els partits contraris donava la impressió que estaven neguitosos i nerviosos perquè  finalment no hi hauria eleccions al mes de març i havien perdut les esperances que algunes enquestes els hi donaven. No ho sabien dissimular amb la repetició d’arguments que no porten enlloc i només expressen que qui non està amb ells, és el seu enemic, com ho demostraven frases com aquelles que li deien al futur president que seria un president dolent per a Catalunya i que la seva persona no gaudia de la qualitat necessària per ser president de tots els catalans   i quan ho deien es podia deduir que es referien als que pensaven com ells, no als independentistes. La naturalesa i la història tenen la seva lògica i és la que ha obert francament el camí de Catalunya cap a la independència. Un incís: la naturalesa i la història m’han ensenyat i ensenyen a ser amic de tothom, fins i tot d’aquells que em tracten d’enemic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada