La primavera de Catalunya

No podia començar amb un sol més radiant la primavera de Catalunya. La presa de possessió del nou President de la Generalitat esdevingué un brollador d’aigües netes per saonar els jardins i horts de la primavera catalana en l’iniciï del conreu de les plantes i arbres en ple procés floral. Les tempestes i pedregades del mal temps de núvols negres no trencaran el procés i l’estiu de la recol·lecta dels fruits serà una realitat extraordinàriament festiva. No ha trigat l’aparició de la nuvolada que ja esperava aparcada en una demagògia orquestrada d’intencions contràries i no és agosarat dir enemigues. Les relacions oficials per complimentar els deures legals pel nomenament del nou President no ha estat un exemple constitucional de bones intencions com proclama el preàmbul de la Constitució i més aviat semblen una propera declaració de guerra política basada en una Constitució que legalment té una interpretació positiva favorable a una Catalunya independent, a l’empara fins i tot de l’article 152 de la Constitució. La Constitució és i serà un instrument legal molt important a l’hora de donar la raó al poble de Catalunya que majoritàriament vol la independència. I com aquesta argumentació, els contraris estan segurs que no els ajudarà a l’hora de la veritat, comencen a fer córrer veus a l’estil d’aquella dita de Voltaire, si no erro, “calúmnia, que alguna cosa queda”. I aleshores un inefable ex-portaveu del govern Aznar ha intentat desacreditar el nou president fent burla de la seva esposa perquè és rumanesa i no ha pensat el pretendent de pallasso de circ del PP que acusa al ex-rei d’Espanya de mal espanyol perquè la seva esposa la reina és grega. Potser amb aquestes paraules justifica la conducta del monarca. Un altre personatge amargat perquè Catalunya no l’accepta per la seva hostilitat i enemistat li ha faltat temps per afirmar que “a Catalunya s’han intercanviat els pallassos però el circ continua”. Penso que ho diu per enveja perquè en els grans circs i bons només hi poden actuar els bons i grans pallassos, no els aprenents que mai arriben a port. Un altre del gran partit defensor “de junts és millor”, nega legalitat al nou president perquè no ha jurat la Constitució i l’Estatut. Quina és la llei més transcendent per a un governant sinó la voluntat del poble per la que ha jurat el nou president? No és sobirà el poble i per mor del seu sobiranisme dóna poder als governants? Han paraescut nuvolades a les que s’hi afegí la del ministre de justícia que volen donar un caire legal al que només són diferències polítiques. Diferències polítiques amb suport de lleis, pactes i sentències judicials de la Unió Europea. Volen desviar l’aigua dels recs del jardí de Catalunya, aigua que no hi faltarà per què els núvols de la naturalesa en el seu moment fertilitzaran les plantes i arbres que quan arribi l’estiu fruitaran.