No podia començar
amb un sol més radiant la primavera de Catalunya. La presa de possessió del nou
President de la Generalitat esdevingué un brollador d’aigües netes per saonar
els jardins i horts de la primavera catalana en l’iniciï del conreu de les
plantes i arbres en ple procés floral. Les tempestes i pedregades del mal temps
de núvols negres no trencaran el procés i l’estiu de la recol·lecta dels fruits
serà una realitat extraordinàriament festiva. No ha trigat l’aparició de la
nuvolada que ja esperava aparcada en una demagògia orquestrada d’intencions
contràries i no és agosarat dir enemigues. Les relacions oficials per
complimentar els deures legals pel nomenament del nou President no ha estat un
exemple constitucional de bones intencions com proclama el preàmbul de la
Constitució i més aviat semblen una propera declaració de guerra política
basada en una Constitució que legalment té una interpretació positiva favorable
a una Catalunya independent, a l’empara fins i tot de l’article 152 de la
Constitució. La Constitució és i serà un instrument legal molt important a l’hora
de donar la raó al poble de Catalunya que majoritàriament vol la independència.
I com aquesta argumentació, els contraris estan segurs que no els ajudarà a l’hora
de la veritat, comencen a fer córrer veus a l’estil d’aquella dita de Voltaire,
si no erro, “calúmnia, que alguna cosa queda”. I aleshores un inefable ex-portaveu
del govern Aznar ha intentat desacreditar el nou president fent burla de la
seva esposa perquè és rumanesa i no ha pensat el pretendent de pallasso de circ
del PP que acusa al ex-rei d’Espanya de mal espanyol perquè la seva esposa la
reina és grega. Potser amb aquestes paraules justifica la conducta del monarca.
Un altre personatge amargat perquè Catalunya no l’accepta per la seva
hostilitat i enemistat li ha faltat temps per afirmar que “a Catalunya s’han
intercanviat els pallassos però el circ continua”. Penso que ho diu per enveja
perquè en els grans circs i bons només hi poden actuar els bons i grans
pallassos, no els aprenents que mai arriben a port. Un altre del gran partit
defensor “de junts és millor”, nega legalitat al nou president perquè no ha
jurat la Constitució i l’Estatut. Quina és la llei més transcendent per a un
governant sinó la voluntat del poble per la que ha jurat el nou president? No
és sobirà el poble i per mor del seu sobiranisme dóna poder als governants? Han
paraescut nuvolades a les que s’hi afegí la del ministre de justícia que volen
donar un caire legal al que només són diferències polítiques. Diferències polítiques
amb suport de lleis, pactes i sentències judicials de la Unió Europea. Volen
desviar l’aigua dels recs del jardí de Catalunya, aigua que no hi faltarà per
què els núvols de la naturalesa en el seu moment fertilitzaran les plantes i
arbres que quan arribi l’estiu fruitaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada