Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 29 de gener de 2016

La religió una urgència per a una política justa



Els anys són una talaia que ajuda a una observació més acurada de la història, òbviament sense oblidar la mentalitat de cadascú. Quan es fa una afirmació, mai és indiferent, sempre està recolzada pel substràtum personal. Les visions no totes són iguals per tant condicionen les observacions i les reflexions estaran sotmeses a la capacitat de raonament. Són les diferències que conviden al diàleg. El tancament ideològic és el seu gran enemic i per conseqüència es produeix el desequilibri i les diferències insalvables. Jo no nego la meva base religiosa i la incidència que té en el meu pensament però l’evolució que he experimentat en el llarg dels meus anys m’ha ensenyat a ser més comprensiu i a entendre postures diametralment oposades a la meva. I he madurat llegint no només la Bíblia sinó que a la meva taula de treball hi ha llibres com El Capital, de Marx, El Coran, l’Hinduisme, El futur de la naturalesa humana, de Jurgen Habermas, Diario de 0toño, de Salvador Pánniker, Misticisme i lógica, de Bartrand Russell, entre altres, i d’ideologies prou diferents. Les ideologies no són cap problema per a la meva manera de pensar. Quan més m’informo coneixent idees d’altri, encara que sembli un contrasentit, en surto més convençut de la vigència de l’evangeli també pel segle XXI. No confon religió amb ideologies religioses, com tampoc política amb partits politics. Són visions sobre un mateix tema que defineix la pluralitat del pensament humà. El problema rau en el fet de les manipulacions que se’n fan i es pretén defensar-les com bones en perjudici de les d’altri. La primera reflexió que m’ensenya la lectura de l’evangeli és el respecte als altres. Una frase m’ho resumeix amb prou claredat. Adorareu al pare en esperit i veritat. Amb l’esperit de cadascú i la veritat de cadascú. I aquest principi és per a mi el punt de partença envers la transcendència. I la transcendència té un sentit religiós. I la transcendència, en el fons, no és un desig, sinó l’objectiu de les persones. Totes volen transcendir. Quan vaig llegir el llibre de Ramon Sampedro, CARTAS DESDE EL INFIERNO, em sorprengué l’afirmació de “la mort és la nostra llibertat”, insinuant clarament una altra vida, diferent de la cristiana, però una altra millor que la terrenal. Ell es reconeixia agnòstic. El Pare Nostre que és l’oració recomanada per Jesús ho expressa amb prou claredat.”Facis la vostra voluntat així en la terra com es fa en el cel”. I quina és la voluntat sinó la plena felicitat? Que ho sigui a la terra depèn de les persones, per alguna raó són lliures i tenen intel·ligència. De la manera com s’exercita la intel·ligència i la llibertat es manifesta el nivell religiós. Amb una observació, la ciència és una creació de la intel·ligència humana que està al servei de la felicitat personal i col·lectiva. La religió no és enemiga de la convivència humana és una configuradora. El tema és de profunditat, no d’aparences, encara que sovint les aparences es presenten com a raons irrefutables. El diàleg és imprescindible, perquè és la solució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada