Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 21 de gener de 2016

Matar la cultura i gual a matar l’economia



La voracitat de la hisenda espanyola s’equivoca. Veu negoci tancant portes. L’aportació que la gent gran ha fet a la societat hauria d’obrir els ulls als governants per adonar-se que l’economia sense la cultura és inviable i la manera més directa de crear pobresa entre la ciutadania. Els jubilats que han dedicat tota la seva vida a la cultura i que amb les seves declaracions han aportat el seu gra de sorra a hisenda es troben entre l’espasa i la paret, condemnats a un ostracisme cultural. La experiència ensenya que la majoria d’escriptors no poden viure de les rendes dels seus llibres, només una petita minoria. Però amb el seu treball donen feina, paguen l’iva i aporten diners a l’estat, malgrat la publicació dels seus llibres no els hi aporten cap rendibilitat per viure amb dignitat i la dignitat que els anima a escriure és la seva aportació a generar idees que són la base del progrés. En certa manera s’està aplicant la política recaptatòria de fer més pobre al que ja ho és i més ric al que també ja ho és. Però per altra banda amb la norma envers els escriptors jubilats es priva a la societat de gaudir de la riquesa mental que atresoren per la experiència. Castigar d’aquesta manera a un jubilat que pensa i aporta idees no és res més que castigar a la societat recordant-li que la política és la màquina de crear idees que tothom ha de seguir a ulls clucs. Quan la política filosofa, el poble se sent empresonat i més pobre. Sala Martin, en el seu llibre ECONOMIA EN COLORS, escriu:”Una manera que faria que el creixement s’acabés seria que les idees s’acabessin”. Seguint amb Sala Martín parlant d’ on venen les grans idees empresarials, diu:”De fet en un llibre brillant anomenat  The Origen and Evolution of New Businesses, l’economista i investigador indi Amar Bhide es pregunta d’ on venen les grans idees empresarials. La gran conclusió d’aquest estudi és que el 72% de les idees venen dels treballadors. El 20% de les idees venen de la gent que són treballadors però tampoc investigadors: estudiants, professors d’història, mestres d’anglès, poetes o malabaristes. Només el 8% de les idees venen d’investigadors formals.” I en el seu llibre recorda exemples de fets que han traspassat les fronteres, un d’ells Ferran Adrià que va començar rentant plats en un restaurant petit. Ikea va sorgir de la ment d’un jove de 17 anys. Sala Martin, en un apartat del seu llibre manifesta que aquesta circumstància l’haurien de tenir present els polítics. Personalment, observant el meu entorn cultural m’he n’adono com el sector popular és una font d’idees que manifesten en els seus escrits. El que més conec, el món de la poesia, en el que hi figuren noms de persones jubilades que amb tot l’entusiasme aporten idees i les comparteixen fent país. Crec sincerament que aquesta norma d’hisenda és contrària al progrés i va contra el creixement cultural i econòmic de la societat. Com diu Sala Martin, els polítics ho haurien de tenir en compte en les seves decisions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada