Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 19 de gener de 2016

On són els benaurats pobres d’esperit



La trobada mundial de Davos, on s’hi reuneixen els profetes de l’economia mundial, va enguany acompanyada d’una sèrie de notícies no només alarmants i preocupants sinó desesperants per un futur massivament injust de la humanitat. El títol-pregunta que encapçala aquest comentari no té altre sentit que el comportament humà davant del diner. Els grans profetes de Davos no li aporten cap solució a la societat, quan la solució passa pel sentit humà de la benaurança evangèlica que anomena benaurats als pobres d’esperit. Per què són benaurats? Perquè la raó de la seva vida no és el diner sinó la dignitat de la persona. Un pobre d’esperit no rebutja el diner, rebutja el mal us que se’n fa del diner. I que la societat del segle XXI en fa un mal us ho palesen els fets que s’expliquen. Diuen que 69 persones gaudeixen de la fortuna equivalent a tres mil cinc cents milions de persones, la meitat de la humanitat del segle actual. Una altra notícia que ens toca directa als catalans és que una sola fortuna dels set milions de catalans disposa d’una riquesa semblant a 150.000 famílies treballadores. I per empitjorar-ho més, els darrers anys de crisi, a la pell de brau, els rics ho són un 10% més i els pobres encara són més pobres. I el que és pitjor, la classe pobre augmenta cada dia més. En el món de l’economia, no hi entenc, em crida l’atenció el llenguatge, que deu ser metafòric. L’economia amenaça més aturats, l’economia abarateix el preu del gasoli, com si el diner tingués cervell. Li he donat moltes voltes al tema. I la meva conclusió no és altra que darrere de tot moviment econòmic sempre hi ha una persona perquè el diner no pensa, les persones pensen i s’amaguen darrere un diner manipuladament pensant. No entenc com poden preveure el creixement econòmic d’un país a un, dos, tres, etc. anys vista, si no hi ha un cervell pensant. I aquesta meva filosofia s’empara en moltes actuacions dels amos del diner. Per exemple, hi ha descobriments de nous fàrmacs que es retarda la seva posada a disposició de les persones perquè es perdrien molt diners al no haver esgotat la venda d’altres. En el món actual em fa pensar com penso quan llegeixo com grans fortunes mundials compren equips de futbol perquè hi veuen negoci, del contrari no ho farien. Com, en altres camps, el diner sobrevalora, per exemple, pintures i fan de l’art un dels mercats que mou més diners. No és dolent que el diner treballi, allò que és dolent és que del treball no se’n beneficií tota la societat. No anaven tan errats els pensadors de la filosofia comunista. Em direu que va fracassar. Jo no m’ho crec. Com crearen les seves fortunes als càrrecs del comunisme soviètic? Hi ha idees que són llamineres pels que es dediquen a manipular els bens de la humanitat. Trobaran solucions a Davos perquè minvi la pobresa i tothom gaudeixi d’una vida digna? Òbviament que no, però trobaran culpables que els hi serviran per engreixar les seves fortunes. No estudiaran una filosofia sobre com la societat té dret a gaudir dels bens que la societat crea. Diran que ja va fracassar amb el comunisme. I darrere el fracàs comunista afirmen que el capitalisme és la millor solució. El govern d’Espanya vol fer creure que la crisi està superada i és mentida, perquè la superació ha fet més pobres a la majoria i més rics a la minoria i segon dades comunicades, Espanya en aquest apartat és pionera i qui ha governat Espanya els darrers anys que és s’ha produït aquest fenomen? No hi ha solució? Una, si tothom fos pobre d’esperit, que no és el mateix que d’esperit pobre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada