Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 10 de gener de 2016

Una gran lliçó de política i democràcia



Reconec que el llarg procés m’havia creat un cert desencís, però malgrat tot sempre vaig creure en un final bo per a Catalunya. És veritat que tres mesos és molt de temps, particularment si s’observa des de la talaia de la llei, però pot esdevenir curt, malgrat tot, si els resultats són fruits madurs. Penso que l’acord Junts pel Si i la CUP és un fruit madur i si té alguna tara no és per culpa dels conreadors sinó del temps desfavorable. I l’acord és una realitat, malgrat no agradi als unionistes, perquè les persones que el bastiren eren responsables, intel·ligents, coherents amb els seus principis polítics i fidels a Catalunya. La llargada del diàleg no ha de ser cap obstacle per valorar de fosc i manipulat el resultat final. Com va assegurar el President Sr. Mas és un pacte bo per Catalunya, el que necessitava i políticament correcte. I és exemplar que demostra que quan dos contraris, ideològicament molt distants, són capaços de dialogar fins al darrer moment per una causa que consideren necessària, són un exemple i una lliçó per aquells partits polítics que es miren massa el melic i són incapaços de seure a la taula i parlar amb l’enemic segons ells, que no contrari. Estic convençut que la sorpresa ha estat de campionat per els partits catalans unionistes i pel govern de l’estat. Les seves reaccions són una demostració d’una política ancorada en l’edat mitjana, mancada de base democràtica i nul·la pel diàleg. Les reaccions escoltades del PP, PSC, Barcelona en comú i C’s respiren un desengany tan profund que han vist anul·lades totes les esperances que havien posat en les eleccions del més de març. Han fet unes declaracions en clau de partit i gens en clau catalana, la catalanitat que defensen és la dictada des de Madrid. Allò que hauria de ser un motiu  d’una anàlisi acurada i respectuosa ha esdevingut un menyspreu fregant l’insult. Són incapaços d’aprendre i d’entendre la fe i l’esperança d’un poble que vol ser ell respectant els altres. I aquesta aspiració no és gens anticonstitucional perquè la tenen persones que amb el DNI a la mà són tan sobiranes com qualsevol altra de la pell de brau. I la Constitució els hi respecta les seves idees com el dret de defensar-les i molt més quan s’actua democràticament i recolzades pels pactes signats amb Europa per l’Estat Espanyol. Aquest respecte vol dir complir la llei, primer la natural, segon la pròpia i tercer la signada amb la resta d’estats de la Unió. En el fons es dolen d’una lliçó que no volen aprendre i dissimulen que els hi agrada, encara que no ho confessin, un president de la talla d’Artur Mas i uns polítics intel·ligents i demòcrates com els de la CUP i Junts pel SI. Amb Catalunya cap a una Europa més moderna, democràtica i dels pobles.

2 comentaris:

  1. "i dissimulen que els hi agrada, encara que no ho confessin, un president de la talla d’Artur Mas", quanta raó que tens!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Helena, la teva opinió em reconforta i m'anima a continuar opi9nant.

    ResponElimina