Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 20 de febrer de 2016

Carta oberta al PP



Unes paraules de la vice-presidenta del govern auto-defineixen clarament la qualitat del seu exercici del poder. “Alerta que les declaracions i els gestos se’ls giraran en contra, davant el Tribunal Constitucional”. Una clara incapacitat per solucionar veritables problemes de convivència social i política plantejats pel corrent de llibertat que es viu a Catalunya ha portat el PP a la determinació de criminalitzar les paraules. Davant d’aquestes manifestacions li demanaria a la vice-presidenta si ha llegit en profunditat la Constitució perquè quan no es tenen arguments polítics convincents la desesperació no esdevé bona consellera. En les relacions d’autoritat i súbdit és produeixen sovint situacions de manifesta gelosia. Manta vegades idees que han triomfat es deuen a gent senzilla que amb tota l’humilitat les han exposat a l’autoritat que les rebutja automàticament i passat un cert temps aquelles idees que no servien, l’autoritat que les rebutjà les presenta com una descoberta seva i una genialitat. Malauradament l’autoritat no accepta els encerts dels súbdits. Aquest comportament és norma en la política espanyola dels partits en el govern de l’estat i d’una manera especial del PP. La política de desautoritzà les normes i propostes de les comunitats autònomes i en particular de Catalunya. I així va la història. No es compleix la Constitució en el respecte que se li deu provocant un sentiment d’inconformitat cada dia més notable per arribar plantejar un moviment independentista que el PP no té recursos propis per trobar una solució adequada. Tot acaba al Tribunal Constitucional, que per culpa del govern de l’estat, perd cada dia més autoritat per la judicialització que es fa de la política. Em van sorpendre unes declaracions del Ministre d’Exteriors acusant el govern català de polititzar la justícia quan el seu govern judialitza la política. Envers Catalunya la manera de fer política del PP és la justicia. Només faltaven les declaracions de la vice-presidenta expressives d’una clara i evident voluntat de judicialitzat les idees sense analtzar-ne l’expressió política. És curiós que tots els avenços que proposa Catalunya van a parar al Tribunal Constitucional. Darrerament li ha tocat a l’esport i curiosament amb un tema en el que la Delegació Nacional Estatal de l’esport estava d’acord amb la llei catalana. I en un temps en el que el PP dóna la impressió que està entonant el cant del cigne. Hi escolto en aquest comportament del PP les raneres de la mort política. Em fa la impressió que la pèrdua de poder polític li genera al partit en el govern una sensació de caure-li sobra la llosa de la justícia que ell ha intentat fer caure sobre el cap dels altres. La justícia com molt bé diuen els populars és igual per a tothom però un aferrament tan manifest al poder com manifesten en la situació actual té des de la meva òptica una lectura de por, d’aquella por que han sembrat contra Catalunya i altres i que en el moment històric actual s’està rebelant com un boomerang. La història no la fan avançar els polítics, avança malgrat ells, la fa avançar la gent i la gent camina sense presses però amb fermesa cap a una altra manera de governar. Les raneres de la mort política i el cant de cigne, em penso i n’estic segur, que li demanen al PP una democràcia més demócrata i més respectuosa amb la veu de la gent. Partits del govern, PP i PSOE si veritablement treballeu per una convivencia en pau a la pell de brau, escolteu, respecteu la veu de Catalunya i dialogueu’hi, perquè des de la diferència és la manera més segura de solidaritat. Els pobles tenen marcat el seu procès i Catalunya el vol seguir. Entorpir-ho és caminar contra corrent i contra el procès històric i el seu progrès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada