Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 5 de febrer de 2016

De què té por Mariano Rajoy?



Votarem no a un govern de Pedro Sánchez, perquè només votarem un govern presidit pel PP i per mi mateix, que mantinc la meva candidatura. Som un partit de govern, no tenim voluntat de ser frontissa”. Paraules dirigides al grup de diputats del PP després que el Rei encarregués la formació de govern al cap de llista socialista. (La Vanguàrdia, 5 de febrer de 2016). Dir que manté la seva candidatura quan no va acceptar l’oferiment del Rei, quin joc és? Tal vegada la pregunta també pot ser, de què té por? Per què, vist moviments del PP a nivell internacional, intueixen la possibilitat de noves eleccions que amb una possible victòria reforçaria la seva política o potser espantaria les pors que es mouen per l’horitzó. És molt significatiu que el Ministre Margallo hagi advertit a la Unió Europea del risc de que Espanya, si governa el PSOE, no continuï en el pacte contra el terrorisme de l’Orient Mitjà. Sembrar pors per mantenir el poder. Darrera d’aquestes pors no se n ‘hi amaguen d`altres que poden ferir molt greument el PP i molt més desprès dels darrers esdeveniments de València? És molt fàcil dir “NO” i no argumentar per no haver de analitzar i buscar la veritat; és molt fàcil dir que la llei abans que res i no comprovar si verdaderament la llei sanciona o no tal o qual fet o circumstància. Un professor meu, els anys quaranta del segle passat, ens deia que la llei no pot ser mai una regla de vidre perquè a l’aplicar-la és molt fàcil que es trenqui, sinó que ha de ser flexible perquè és imprescindible el raonament. Un comportament d’una aferrissada defensa del càrrec sempre és sospitós i molt més desprès de la greu corrupció regnant en la política espanyola i d’haver esquitxat a qui ha esquitxat. Les pors, a vegades, són esborra taques perilloses. Quan s’exigeix justícia s’ha de ser molt prudent en particular quan la justícia ha senyalat amb el dit persones del mateix partit que governa. Però, a la vegada, la ideologia tan propera a la “del movimiento nacional” que el PP no ha condemnat mai i s’hi ha negat, aporta motius de desconfiança i de mal pensar. Mantenir el poder desprès d’una política que ha multiplicat la pobresa dels espanyols quan partits, algun de nou, defensen la urgència d’atacar la pobresa galopant dels ciutadans de la pell de brau, òbviament que desperta suspicàcies. La voluntat de govern per apartar suspicàcies perilloses pot esdevenir per ella mateixa un perillós boomerang. I aquest boomerang pot ser la resposta de desprestigiar altres partits de cara a unes noves votacions i molt més quan un dels partits guanya cada dia més espai polític. Que el PP defensarà noves eleccions per presentar la seva candidatura no es cap secret i que manipularà dos problemes greus de la política espanyola, el procés independentista català i desprestigiar els contraris perquè són un perill per Europa, no és cap secret i la maquinària ja ha començat a funcionar. Seran prou hàbils la resta de partits per demostrar que una continuïtat en el poder no és bo per Espanya, precisament perquè divideix i empobreix? Penso que no seran necessàries unes altres votacions i es formarà un govern nou. La novetat crec que no serà massa favorable a Catalunya, però Catalunya necessita també aquest canvi per caminar millor cap a l’assoliment de la independència, una independència que si Espanya ho valora bé, també li serà favorable. Aquesta circumstància és una por en el política de Mariano Rajoy. Li fa por caure en el forat d’aquesta por. És un pou massa fondo.



























































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada