Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 11 de febrer de 2016

He rebut una carta del Ministeri



Sempre és d’agrair el contacte entre superiors i súbdits. Una carta del Ministeri comunicant la millora de la pensió hauria de crear sempre una sensació de seguretat i de confiança. Però dissortadament la carta, que els pensionistes hem rebut del “Ministerio de empleo y seguridad social”, no m’ha produït ni seguretat, ni confiança. Se m’informa de la millora de la meva pensió. Una millora sobre el paper de 5’49€. Però la sorpresa s’agreuja quan compares la pensió del 2016 amb la del 2015. L’augment real és de 1’48 €. Suposo que igual que jo s’hi ha trobat molts altres pensionistes. No és possible tenir seguretat en el manteniment del nivell de dignitat de vida, nin confiança en els responsables de procurar-lo mantenir per als seus súbdits. No es pot confiar en el govern, ni creure les seves paraules. Aquesta augment, davant les despeses públiques polítiques té totes les característiques d’una befa del superior envers el súbdit. I és molt més greu i còmplice quan llegeixes els seus sous i emoluments i sobre tot la manera com es gestiona l’economia. El fons de reserva de la “Seguridad Social” corre els risc de desaparèixer perquè una bona part s’ha fet servir per fer creure als ciutadans que l’economia anava bé sense explicar perquè i sense ser sincers en el deute de l’estat que supera el bilió d’euros. I mentre s’obliden els paradisos fiscals, també de polítics, s’inauguren trens AVE innecessaris i econòmicament ruïnosos, no s’atenen les estructures realment productives com el tren el corredor mediterrani, necessari per a la millora de l’economia espanyola, i les grans empreses són el premi de massa alts càrrecs polítics que dupliquen o tripliquen els seus ingressos. La corrupció econòmica existent un instrument contra la producció. Un exemple, un jubilat que ha dedicat la seva vida a la cultura corre el risc de perdre la seva pensió si publica llibres, fa conferències, guanya premis superant la suma de 9.150 € anuals. Llei del 2013, etapa del PP, que ha aixecat a tot Espanya la corresponent polseguera. No és una producció de riquesa pel país l’aportació a la cultura dels jubilats, que a la vegada que creen treball contribueixen amb l’IVA corresponent a les arques de l’estat? És ben veritat que la misèria porta misèria. Sigui econòmica, cultural, política o religiosa. Per una banda prohibeixen produir i per altra l’augment de la pensió és un miratge al costat dels augments dels serveis. Jo personalment he de fer front cada més amb 1’48€ a la pujada de la llum, l’aigua, els impostos, la benzina, els bens indispensables per a la subsistència, per exemple el preu del peix, de la carn, de les viandes i no parlem del dret a l’oci si resulta possible gaudir-ne. I per arrodonir-ho se’m prohibeix escriure, quan publicar llibres no és cap negoci rendible pels aficionats com jo. Davant d’un nou horitzó polític per a Catalunya cal fer ràpidament les maletes i marxar cap a la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada