Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 10 de febrer de 2016

SABEN LLEGIR ELS POLÍTICS?



La lectura d’un llibre pot tenir diferents motivacions i és llegeix d’acord amb elles. Però no només es poden llegir llibres, cartes i tots els missatges amb lletra escrita. Hi ha altres lectures que no tenen paraules, ni gramàtica però que és necessari saber llegir. Una d’aquestes lectures és la voluntat popular manifestada en les urnes i també la de les manifestacions. N’hi ha més de lectures imprescindibles que penso no es llegeixen prou bé. Però anem a la lectura d’unes votacions. La veu és el vot i d’acord amb la distribució dels vots, la lectura té un missatge o un altre. Allò que penso no ser correcte és dir: sóc el partit que ha tingut més vots per tant em toca a mi governar. Penso que és un greu error. Ni que tingui majoria absoluta, perquè les majories absolutes no ho són mai en base al nombre de ciutadans que tenen dret a vot i només en base als que han votat. L’abstenció i el vot en blanc també comporta un missatge que el suposat guanyador se’l fa seu normalment. O el perdedor quan el guanyador no ho és amb l’anomenada majoria absoluta. Un exemple ens el dónen les darreres votacions catalanes. La majoria absoluta ho és amb un 48 % i els perdedors s’atribueixen el 52%, quan ells no arribaren, ni de bon troç, al 48 % dels guanyadors. D’això se’n diu manipular. A l’hora de governar els vots escampats entre partits fora del govern ja no tenen sentit, no s’han d’escoltar? És la conclusió que en treuen els vencedors. És veritat que és un problema, però més problema és la manca d’intel·ligència i voluntat per tenir-los presents. Que governar amb aquesta filosofia és molt difícil, ningú ho nega, però si el partit no gaudeix de persones prou qualificades, amb suficient intel·ligència i amb voluntat de llegir el missatge clar i concret de les urnes, és millor que no es presenti. Que renunciï. La matemàtica d’unes votacions no s’ha de manipular, no es pot prescindir de cap vot. La política no és una ciència exacta, no és una ciència, és el programa sortit d’una intel·ligència i una voluntat de tirar-lo endavant. Saviesa i passió en equilibri i quan falta l’equilibri tot trontolla, com actualment en la política espanyola. I trontolla perquè les diferències espanten, agarroten i non són un estímul per filosofar per aconseguir la solució. El programa de govern no ha de ser mai en exclusiva el del partit guanyador. I aquí radiquen les dificultats que tenen per conseqüència les injustícies socials. La presència d’injustícies socials hauria d’esdevenir leitmotiv per estudiar i buscar el programa de govern que les votacions han deixat sobre la taula. Perquè en tots els programes dels partits hi ha veritats i mentides, també en el dels guanyadors. I és precisament la manca de solucions als problemes plantejats per les darreres votacions que m’ha plantejat la pregunta: saben llegir els polítics? No es debades que moltes persones es queixen per la manca d’aules on s’ensenyi la filosofia i les ciències polítiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada