Cada dia l’univers envia a la humanitat un gran nombre
de missatges quina lectura és oblidada per massa persones. El color del missatge
aparta la mirada perquè no agrada el
missatger. Sóc conscient que quan un missatge porta el signe religiós
automàticament és rebutjat. La bondat o no del missatge no depèn de qui l’envia
sinó que rau en el mateix missatge. És veritat que hi ha missatges que agraden
més que altres però hauríem d’habituar-nos, encara que sigui per curiositat, a
llegir-los i segurament facilitaríem la convivència universal. L’evangeli ens
en dóna un que per a molta gent és gairebé una bajanada i per altres una
impossibilitat. Llegim en l’evangeli de Sant Mateu: “Ja sabeu que es va dir: estima
als altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: estimeu els vostres
enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del
cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i
injustos”. Una nova doctrina amb una filosofia totalment revolucionària
que dos mil anys desprès d’anunciada, la humanitat encara no l’entén i el que
és pitjor no la vol entendre. La màxima autoritat del món no canvia les normes
de la naturalesa perquè hi ha bons i dolents, els bens naturals són per a totes
les persones. L’hora de la gran veritat, del gran amor, bons i dolents si
presentaran amb la resposta definitiva i és tan sorprenent aquesta resposta que
la mort del fill de Déu a la creu és la clau perquè tots sense excepció puguin
entrar per la gran porta a l’eternitat. Saber morir perquè els altres visquin.
La gran lliçó del divendres sant rau en el fet que s’allarga la mà a tothom
bons i dolents, creients i no creients. És veritat que no tothom pensa de la
mateixa manera i que per a força gent desprès de la mort no hi ha res.
Personalment penso, que independentment de la veritat històrica o no de la
presència de Crist i la seva mort, és molt important l’existència del missatge
dirigit a tothom, bons i dolents. Personalment l’existència d’aquest missatge
té un valor de transcendència i una nova filosofia de convivència. La
disposició a morir per amor als altres és un argument prou vàlid per donar
autoritat a una persona perquè tingui la responsabilitat de la salvaguarda de
la dignitat dels humans. Dissortadament, els fets ho demostren, les autoritats
de la convivència mundial no hi estan disposades, ni preparades. El fet de
governar té un altre sentit. Els altres dignifiquen amb la concessió del càrrec
la seva vida i per demostrar-ho millor els ciutadans han de sacrificar-se en
benefici dels governants. És el que passa en l’actualitat. I és curiós perquè
defensen la seva dignitat amb guardaespatlles. Quina doctrina més diferent! I
aleshores es fa corre que la religió és l’opi del poble quan el poble camina
drogat per la política. Obrim els ulls i ho veurem clar. És l’amor o l’odi el
salvaguarda, avui, de la política espanyola que viu ambientada per
l’egoisme dels partits per assolir la
governabilitat? El gran missatge de l’amor continua enviat, alguns el llegiran
i podran donar fe de la seva veritat. Altres no podran perquè no hi creuen i és
l’opi del poble. Sobre el respecte és aconsellable fer una ullada a la
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada