Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 25 de març de 2016

Divendres Sant, celebra el dia del Gran Amor



Cada dia l’univers envia a la humanitat un gran nombre de missatges quina lectura és oblidada per massa persones. El color del missatge aparta la mirada perquè no agrada el  missatger. Sóc conscient que quan un missatge porta el signe religiós automàticament és rebutjat. La bondat o no del missatge no depèn de qui l’envia sinó que rau en el mateix missatge. És veritat que hi ha missatges que agraden més que altres però hauríem d’habituar-nos, encara que sigui per curiositat, a llegir-los i segurament facilitaríem la convivència universal. L’evangeli ens en dóna un que per a molta gent és gairebé una bajanada i per altres una impossibilitat. Llegim en l’evangeli de Sant Mateu: “Ja sabeu que es va dir: estima als altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos”. Una nova doctrina amb una filosofia totalment revolucionària que dos mil anys desprès d’anunciada, la humanitat encara no l’entén i el que és pitjor no la vol entendre. La màxima autoritat del món no canvia les normes de la naturalesa perquè hi ha bons i dolents, els bens naturals són per a totes les persones. L’hora de la gran veritat, del gran amor, bons i dolents si presentaran amb la resposta definitiva i és tan sorprenent aquesta resposta que la mort del fill de Déu a la creu és la clau perquè tots sense excepció puguin entrar per la gran porta a l’eternitat. Saber morir perquè els altres visquin. La gran lliçó del divendres sant rau en el fet que s’allarga la mà a tothom bons i dolents, creients i no creients. És veritat que no tothom pensa de la mateixa manera i que per a força gent desprès de la mort no hi ha res. Personalment penso, que independentment de la veritat històrica o no de la presència de Crist i la seva mort, és molt important l’existència del missatge dirigit a tothom, bons i dolents. Personalment l’existència d’aquest missatge té un valor de transcendència i una nova filosofia de convivència. La disposició a morir per amor als altres és un argument prou vàlid per donar autoritat a una persona perquè tingui la responsabilitat de la salvaguarda de la dignitat dels humans. Dissortadament, els fets ho demostren, les autoritats de la convivència mundial no hi estan disposades, ni preparades. El fet de governar té un altre sentit. Els altres dignifiquen amb la concessió del càrrec la seva vida i per demostrar-ho millor els ciutadans han de sacrificar-se en benefici dels governants. És el que passa en l’actualitat. I és curiós perquè defensen la seva dignitat amb guardaespatlles. Quina doctrina més diferent! I aleshores es fa corre que la religió és l’opi del poble quan el poble camina drogat per la política. Obrim els ulls i ho veurem clar. És l’amor o l’odi el salvaguarda, avui, de la política espanyola que viu ambientada per l’egoisme  dels partits per assolir la governabilitat? El gran missatge de l’amor continua enviat, alguns el llegiran i podran donar fe de la seva veritat. Altres no podran perquè no hi creuen i és l’opi del poble. Sobre el respecte és aconsellable fer una ullada a la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada