Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 11 de març de 2016

Els valors de la vida



“Els valors que ensenyen i es practiquen a l’exèrcit són fonamentals a la vida”, paraules del Ministre de Defensa en funcions amb motiu de la polèmica provocada per l’alcaldesa de Barcelona Ada Colau. He conegut militars dels que he après molt, però també d’altres que millor no haver-los conegut. I algunes vivències que són prou significatives. De l’exèrcit qui es mereix respecte són les persones en quan persones i actuen com a tals. La meva experiència amb motiu de la “jura de la bandera” no en té res de pedagògica i d’educativa. Quan vaig complir els trenta anys, era capellà, i per obligació vaig jurar bandera a Girona als batallons Altònia. Érem uns deu entre sacerdots i religiosos i entre nosaltres un soldat escoltat per dos  militars amb fusell i baioneta calada. Era un pròfug que havien capturat i segons els reglament havia de jurar bandera. Jo li pregunto al ministre, quin valor educatiu té aquest fet? Per què el pobre soldat amb tota certesa que malaia l’exèrcit. Jurava en fals i aquesta circumstància d’educativa gens i de valor social, cap. La presència de l’exèrcit en un Saló de la infància com s’ha d’expressar, ensenyant a manipular les armes? Sóc conscient que les armes de foc poden ser instruments valuosos en competicions esportives i en defensa de la vida de les persones. És aquest l’objectiu de l’exèrcit en un Saló de la Infància? Hi ha un detall que penso important. La indumentària, que no hi actuïn vestits de soldats sinó amb la normalitat dels ciutadans. La presència de signes bèl·lics en un esdeveniments de pau no és gaire pedagògica. I menys en una democràcia en la que els uniformes fan un xic d’olor de classicisme que divideix. No li nego al ministre que l’exèrcit no gaudeixi de bons educadors però les condicions i els espais imposen obligacions. La defensa dels ciutadans és un deure molt més important que la defensa del territori. Una nació la configuren els ciutadans i els ciutadans sortosament no són tots iguals i les desigualtats configuren la base de la convivència. Salvaguardà aquesta és missió de l’exèrcit és veritat, però, a vegades, no es considera el dret del ciutadà i es dóna a la terra. I aquesta circumstància està massa arrelada en la filosofia  militar. Les armes són instruments que per ells mateixos signifiquen horror i por. I aquest no és camí pedagògic. Poden servir les armes per defensar la presència de l’amor, l’amor a les persones més que no pas a la terra?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada