Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 31 de març de 2016

Felipe, menys paraules i més fets



Dissortadament no sempre els fets concorden amb les paraules, Sr. Gonzàlez. El “váyase, Sr. Gonzàlez, d’Aznar” esdevé en l’actualitat el mateix però ho diu la història. La seva filosofia política no és socialista i no ho és perquè la seva vida no ho és. L’esperit del socialisme no era afany de ser ric, era afany de lluitar per la dignitat de totes les persones i el seu exemple ha desembocat en fer-se milionari i viure com un multimilionari i també amb les seves paraules. Què se n’ha fet d’aquell advocat sevillà escollit secretari general del socialistes a Suresnes? La història, Sr. Gonzàlez és inflexible, momentàniament pot esdevenir manipulable, però les manipulacions tenen peus de fang i cauen i en la caiguda apareix la denúncia de la indignitat. És indigne Sr. Gonzàlez la fotografia que corre per les xarxes amb banyador i la seva esposa fent-l’hi massatges mentre es fuma un gran cigar a l’estil dels grans milionaris. Cada vegada que l’escolto les seves paraules, d’una persona que havia admirat, em produeixen el regust de com la política esdevé  corrupció de persones que marcaven unes fites històriques democràtiques i la política les ha convertides en manipuladores. Sr. Gonzàlez les seves riqueses dintre i fora d’Espanya i algunes en països gens exemplars democràticament i molt favorables al diner pesen sobre el seu cap com una espasa de Democles per fer justícia a la història. El socialisme no ha complert amb el desig democràtic d’Espanya  perquè dirigents que semblaven decidits a un veritable canvi, la continuïtat de la dictadura feixista els ha canviat a ells.  Sr.Gonzàlez vos podríeu ser socialment un exemple si com vos tots els espanyols gaudissin de la dignitat humana que com a persones els hi correspon i el seu pas per la política, els fets demostren que heu fet allò que és contrari. Una cosa tan senzilla com el que vos cobreu per una conferència és la demostració de la desviació democràtica de la vostra posició política, perquè sembla ser que hi podrien viure vuitanta famílies mileuristes durant un més i si es contabilitzen altres guanys el nombre de ciutadans que podrien viure-hi augmenta. Sr. Gonzàlez  no caigui més baig defensant que els treballadors adaptin els seus sous a les circumstàncies de crisi quan la crisi l’han creada i convertida en un risc nacional comportaments com el seu i de polítics al seu estil que tampoc han estat prou intel·ligents per complir la norma base de la democràcia que és el respecte a les persones. Els greuges són molts Sr. Gonzàlez i seria millor que reciclés i valorés tot allò de negatiu que ha tingut la seva política d’estat. Reconèixer els errors és una dignitat que només la compleixen les grans persones, que sovint són les més humils. A la política espanyola li falta humilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada