Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 22 de març de 2016

La força de les idees i dels sentiments



La història de la humanitat està farcida d’accions, que d’antuvi, reben el tractament de barbàrie. I una vegada esbombat, la societat ja està tranquil·la. Ja ha llençat la seva valoració i continua vivint en la rutina de cada dia. N’arriba a ser d’irresponsable la rutina esdevinguda factor històric. El segle XXI, el nostre, el dels gran avenços científics i tecnològics, no ha trobat la resposta adequada a la rutina. I la humanitat pateix massa sovint atacs rutinaris. Les bombes per auto-immolació explosionades a Brussel·les porten un missatge que no se sap llegir. Amb la paraula terrorisme i fanatisme es donen respostes i ningú entén quina és la pregunta. Acusar d’un fanatisme religiós és una sortida fàcil però no ajuda gens, més aviat complica la situació. Una persona no s’immola, auto suïcida, per què sí. Darrere hi ha la resposta de les idees i dels sentiments. I aquesta resposta els polítics de l’Europa del segle XXI no la tenen, ni van per camí d’assolir-la. Hi ha un element que tenen per cabdal i és cabdal en la causa. El diner que s’aconsegueix amb la venda d’armament. Una contradicció i una irresponsabilitat. Però la irresponsabilitat s’agreuja quan intentant solucionar un problema perjudiquen els seus súbdits. I el problema no té solució ni política, ni econòmica, és bàsicament religiosa. I aquí hi rau la causa. La resposta és un atac al fanatisme religiós amb el vist i plau polític i econòmic. La política europea dels nostres dies està anys llum d’entendre la força dels sentiments i de les idees d’un poble o d’una civilització. Acusar de fanatisme és molt fàcil sense adonar-se que Europa l’ha patit i l’ha practicat. Són molts pocs els estats europeus que no s’han vist involucrats pel fanatisme religiós i dissortadament no han entès les causes. I Europa encara en pateix les conseqüències i no ha trobat el remei. I volen que els altres practiquin allò que ells no saben, portar la pau. Davant una auto immolació per una idea no es pot contestar a la lleugera, això és terrorisme. Pot semblar-ho. Però qui rep les conseqüències, qui el promou o qui per resposta el practica? I aquesta reflexió ni uns, ni altres, han estat capaços de posar sobra la taula de debat per trobar una solució. És veritat que els motius d’una auto immolació poden estar manipulats. Això encara agreuja més la qüestió i dificulta la solució. El sentiment religiós de l’orient és molt profund i està molt arrelat i una política europea més aviat irreligiosa no ho entén, ni ho vol entendre. No posar aquest tema en el centre del diàleg polític occident-orient és anar al fracàs. Estic convençut que una convivència mundial en pau no s’assolirà sense una entesa entre les grans religions. I el primer escull rau en el fet que la política occidental no en vol sentir ni parlar. I per més inri davant d’aquesta qüestió la política occidental és hipòcrita, aplaudeix al Papa a l’ONU i tot s’ha acabat. Jo em pregunto si la política mundial escoltaria la solució proposada per un sínode mundial de les religions de la humanitat. Penso que no, perquè la política és egoista. Sí que ho acceptaria la gran majoria de la població mundial, no tacada per la corrupció i l’egoisme. Només hi haurà pau mundial si les grans religions es posen d’acord i el poble hi dóna suport. La política i l’economia són els gran enemics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada