Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 23 de març de 2016

Terrorisme, un configurador de la història



La història del terror camina paral·lela amb la història de la humanitat. Sense por a equivocar-nos podem afirmar que és un configurador de la història i l’enemic més terrible de la convivència. El terrorisme desenvolupa la seva filosofia del poder i si hi parem esment ens adonarem que sovint actua com un bumerang. Senzillament que massa vegades el lluitador antiterrorista actua com un terrorista. La filosofia del terror té una presència subtil de tal manera que simulant que defensa la pau allò que veritablement fa és provocar la guerra. Quantes vegades el terror actua disfressat amb pell d’ovella! Fer la guerra per destruir les armes de destrucció massiva és un exemple prou evident i viscut també a la pell de brau. No era aquesta la filosofia de la lluita contra ETA declarada pels GAL? I els GAL eren la cara del govern. Dissortadament la justícia s’ha equivocat massa sovint en les seves condemnes a mort executades i uns anys desprès s’ha demostrat que el condemnat era innocent. La presència del terror en la convivència universal és quasi una constant. Els darrers atemptats a Bèlgica porten un missatge esfereïdor. És veritat que es tracta de terrorisme. I és veritat que la política europea el condemna. Però n’és aliena? Parem-hi esment. Quines han estat les víctimes a Brussel·les? Els ciutadans indefensos. Qui són les víctimes d’una política econòmica de la política europea i de l’espanyola? Els ciutadans. L’Estat Islàmic, desenvolupa la seva política a base del terror. Europa desenvolupa la seva política, que produeix terror per manca de recursos dels més febles. Els efectes són els mateixos, malgrat que els sistemes siguin diferents. Cal analitzar els  fruits per conèixer si l’arbre és bo o dolent. No serè jo qui defensarà el terrorisme del color que sigui. Però no negaré els resultats si són fruits d’una actuació que porta a la por. Jo em pregunto si a ple segle XXI la política amb la presència democràtica ha progressat al ritme del temps. Francament, no. El terrorisme perquè és encara tan poderós? Senzillament perquè no es respecten el drets humans, perquè la persona és un número. Què signifiquen si no les declaracions de la Delegada del Fons Monetari Mundial quan afirma que cal actuar perquè la gent gran viu massa anys? No és això filosofia del terrorisme? I ningú mou un dit per denunciar-la, tot el contrari. Per què? Simplement perquè domina la idea que el terrorisme només es pot vèncer amb les armes. I la història ens diu tot el contrari. Dissortadament, i és molt trist, la consciència de sembrar terror per triomfar està molt arrelada. I actua molt subtilment, com si fos la normalitat perquè els seus portadors van vestits amb pell d’ovella. Es presenten com els grans defensors de la humanitat i els fruits diuen el contrari. Però troben la manera de convèncer que ells no són els culpables. És el sibaritisme de la manipulació. Armes contra armes. I tot indica que les armes dels terroristes les han proporcionat aquells que els ataquen i acusen als terroristes confessos i les pells d’ovella dissimulen i amaguen les seves formes de terror. La pau universal que n’és de lluny encara, tot i viure en el segle de la tecnologia! La tecnologia de les armes de guerra és molt poderosa. El món la pateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada