Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Amb els autors de la història no s’hi juga, Sr. Rajoy.



La història, per sort, no la fan els polítics sinó les persones, encara, que alguns polítics l’escriguin al seu aire. En una de les vostres visites a Catalunya heu dit: ”Amb la unitat d’Espanya, la sobirania i la igualtat dels espanyols, no s’hi juga”. Una veritat amb trampa. La unitat d’un pais no la configura el territori sinó les persones que conviuen en aquell espai geogràfic. La península ibèrica en la que hi conviuen els espanyols no s’ha definit sempre al llarg de la història com Espanya. Per començar en l’actualitat hi ha dues nacions Portugal i Espanya. N’hi han existit més. La història és un continu fer i desfer. Allò que avui és, demà no serà. Una altra paraula en la que s’hi recolza amb força és la sobirania. Sobiranes ho són les persones, no els territoris. I les persones sobiranes que viuen en un mateix territori poden pensar diferent i sense perdre la seva sobirania no està d’acord amb definir la seva convivència per no dividir el territori. Sr. Rajoy, per més president d’Espanya que sigueu, ara en funcions, no sou amo del pensament de ningú i no teniu dret d’imposar-lo. Les persones en el seu conjunt són les que decideixen. I tan sobirana és avui una catalana com una castellana. I té dret a pensar diferent perquè per naturalesa ho és. Vos podeu defensar la sobirania i ho he de fer, d’Espanya però Espanya no la perd perquè Catalunya, els catalans, defensin la seva i es preparin a declarar-la. És veritat que amb la igualtat dels espanyols no s’hi juga però cal ser espanyol per no posar-la en joc. No entenc com feu aquestes afirmacions quan amb la vostra manera de governar les desacrediteu. Mai, des de la democràcia i no cal dir quan la dictadura, el govern d’Espanya ha tractat d’iguals els catalans. I sempre heu fet els impossibles per fer-los desaparèixer. Només us interessen pels diners i en la filosofia que teniu de l’economia s’hi han forjat tots els problemes de la tan defensada pel PP unitat d’Espanya. Quan una gran col·lectivitat de persones no se senten en pla d’igualtat en un model de convivència tenen tot el dret històric de crear, i en el cas de Catalunya, recuperar el seu. És més important el nom de poble que el de nació, i molt més quan el seu model de convivència ha estat diferent i admirat i cobejat. És el cas de Catalunya. Sr. Rajoy té tot el dret de defensar la unitat d’Espanya, i el deure, però el projecte de vida en comú no és veritat perquè mai ho ha estat i vos mateix ho reconeixeu quan dieu “el que hagi de ser Espanya, ho hem de decidir entre tots, perquè Espanya és de tots”. En què quedem, Espanya és o no és perquè si s’ha de decidir vol dir que no és. I si no és, és lògica l’existència d’altres col·lectivitats, quins ciutadans són sobirans dintre el seu model de societat. Sr. Rajoy, la filosofia política dels catalans de veritat és racional, estructurada, pensada i arrelada a la naturalesa humana. No tinc cap dubte que compleixi el “no permetré cap trencament de la sobirania espanyola” i no es trencarà perquè el ser diferents no significa trencar i Catalunya és sobirana com a poble i nació que per naturalesa ho és. Espanya i Catalunya són i han de ser nacions germanes. Un petit detall, visitar Catalunya i no entrevistar-se amb el President de la Generalitat, és una manera de definir la unitat d’Espanya?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada