Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 22 d’abril de 2016

La unitat del països catalans



El programa de TV3 en el que els vicepresidents econòmics de Catalunya, Illes i València dialogaven cordialment sobre la problemàtica que patien per culpa d’una política nacional miop, va reforçar la meva idea de la possibilitat de la unió política formant una nació dintre de la unió europea. Òbviament que ni les Illes, ni València, de moment estan en la mateixa línia independentista de Catalunya però la caminada es va iniciar i amb bon peu. I allò que encara dóna més esperances ho profetitzava el fet que els tres vicepresidents fossin de tres partits diferents. La unitat no està en la igualtat d’idees sinó en la capacitat de com viure amb i en les diferències. Penso, i desprès del debat de TV3 encara més, que un estat federal amb tres nacions catalanes és possible i és la solució. La història no és ràpida en la posada en pràctica de les seves idees però els seus passos són ferms. La història és una lluita de diàlegs entre els polítics i els ciutadans, entre els governants i els filòsofs de la política, entre els polítics i els homes i dones amb dret a vot i aquests diàlegs, una vegada, els polítics han assolit el poder, els manipulen a la seva voluntat malgrat s’omplin la boca de complir la llei. I malgrat aquesta problemàtica la història avança perquè el poble amb paciència, amb constància, amb fermesa i amb convicció s’hi ha compromès. Aquesta activitat popular desconcerta, sovint, per la forma com ha d’actuar obligada pels cants de sirena de la classe política. Però malgrat tot, amb molts entrebancs, la història avança sense aturador. Durant el col·loqui televisiu eren molt significatives les piulades dels espectadors. N’hi havia que manifestaven la seva alegria perquè finalment Catalunya, València i les Illes seien en una mateixa taula per parlar dels seus problemes i de les possibles solucions. D’altres denunciaven el mal de cor que a Madrid devien patir per la trobada. Les piulades van enfortir encara més les meves idees independentistes. La no presència a la taula d’un representant del govern central, que no acceptà la invitació, fa més palesa la feblesa política del PP que el mateix President reconeix al no acceptar la proposta del rei perquè els vots no l’afavoreixen com ell voldria. Trobades televisives com la visionada haurien de sovintejar més tal com manifestaven els televidents amb les seves piulades. Personalment el reforçament del procés independentista català és la idea que més profunda va calar en la meva ment. Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Un detall que és molt important per cultural. Cada vicepresident va recomanar la lectura de llibres d’escriptors catalans de les seves autonomies. La cultura agermana i enforteix les relacions humanes i dóna exemple a les polítiques. La cultura estrella polar de la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada