Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 21 de maig de 2016

EL PARTIT POLITITZAT GUANYA A LA MANIPULACIÓ



El partit de la final de la Copa el Rei convertit en un clam de llibertat hauria de canviar el seu nom i portar el de Copa del Futbol en llibertat. Penso que l’onejar de banderes hauria de ser el seu clam i davant la polèmica barroerament plantejada, les banderes  d’Andalusia i Catalunya  no haurien d’estar soles sinó amb la companyia de la d’Euskady i d’Irlanda, les deu mil que preparaven l’ANC i Òmnium Cultural. Com companya de germanor, la bandera espanyola portada per mans amigues de la llibertat, penso, que no hi desentonaria. El problema és que li portarien veus enemigues. Reconèixer el dret democràtic d’una idea representat per una bandera palesa qualitat humana, dignitat social i respecte a la voluntat dels pobles. Entaular-hi diàleg és el camí per crear convivències en llibertat i solidàries i treballar per la pau del món. Les  banderes no es poden sacralitzar, ni demonitzar, han de respectar-se perquè són un símbol.
Els símbols no són acceptats quan s’odien la col·lectivitat que representa. El perquè dels odis és causa d’estudi que cal profunditzar per poder-hi lluitar amb èxit. El símbols tenen el valor que els hi donen les persones que representen. El problema s’agreuja quan es castiga abans de cometre la falta. I per determinar si veritablement n’hi ha és indispensable valorar la resposta dels que onegen la bandera i perquè s’indignen. Perquè la culpa no és sempre de l’indignat sinó de qui provoca la indignació. I un provocador social és indigne de ostentar càrrecs públics. La Justícia, davant la resposta correcta contra el que ha resultat una provocació, ha marcat el camí de la veritat social, veritat que clama contra les injustícies, que defensa els seus drets i vol ser respectada. En aquesta qüestió, la resposta, diguem-ne, de la part perdedora és preocupant per significativa. Amb la boca petita diuen acceptar la sentència judicial, però començant pel president del govern i seguint per la presidenta regional es mantenen en els seus tretze que tenien raó i el govern no s’empara en la Constitució sinó en les normes de la UEFA que no tenen autoritat en la competició espanyola. Aquest concepte exigeix un estudi aprofundit sobre l’organització nacional i mundial de l’esport. És un altre capítol.
En el cas que comentem es tracta clarament d’una manipulació de l’esport amb objectius netament polítics. I aquest comportament és contrari a la natura i a la democràcia. Però personalment no crec en la democràcia de la política espanyola i em temo que els atacs no tardaran  a activar-se, també servint-se del món de l’esport. Catalunya davant el món ha crescut en credibilitat, Espanya n’ha sortit més feble, s’imposarà de veritat la democràcia? Ho espero, però Espanya no ho farà per voluntat pròpia i diàleg sinó per deixar de fer el ridícul davant del món. I en aquesta actitud, n’estic segur, hi jugaran molt fort, actituds com l’alcaldessa de Madrid, que no és independentista, però sí demòcrata i altres personalitats espanyoles que estimen la democràcia com a model, no com escala de poder. Esport 1 – Política 0.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada