Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 26 de maig de 2016

La il•lusió obre camins de llibertat



Dues paraules, llibertat i amor, són les més desitjades i dissortadament les més manipulades al llarg de la història de la convivència humana. I ho són per il·lusionants. Dissortadament existeixen uns poders humans que les tradueixen per egoisme. I aquí s’hi troba la clau que obra la porta a la injustícia social dominant al món. Davant d’aquesta cruïlla perillosa és possible poder somiar amb il·lusió? Per què, quin missatge ens porta aquesta paraula? Un missatge doble: a) ser il·lusió  b) viure la il·lusió. Ens ho diu la seva etimologia. I és curiosament de base esportiva. És una paraula composta d’una preposició “in” i un verb “ludere”. “In” en llatí té dues versions: a) situació i b) moviment. Per la primera la il·lusió en el ser humà significa que està integrada en la persona, és il·lusió i la segona, que actua per assolir un objectiu.
Convertir la il·lusió en un egoisme significa deformar la imatge del ser humà perquè el priva de solidaritat i de moure’s en benefici d’altri. I en aquesta conversió manipulada hi trobem la realitat dels desequilibris socials. Perquè l’egoista diu tot per mi i l’Il·lusionat diu els altres em demanen solidaritat. I La societat manipuladora es comprova en la realitat actual de la distribució de la riquesa. Sense egoisme no té explicació el desequilibri espectacular entre rics i pobres. La societat actual necessita amb urgència treballar la pedagogia de la il·lusió perquè l’objectiu més important i protagonista és el ser persona amb plena dignitat de vida. La dignitat de vida és l’argument explosiu i detonant de l’actual injustícia social. És molt dura i crua l’afirmació, però viure en l’abundància desmesurada és un gravi de lesa humanitat. I pot arribar a ser un gravi criminal. Totes aquelles accions que porten a crear desigualtats socials injustes són inhumanes i per coherència antinatura i criminals.
Sóc conscient que cal ser molt prudent a l’hora d’actuar i valorar els altres, però també ho sóc perquè el sol fet d’existir atorga uns drets que la societat universal no pot obviar i menys incomplir. I l’espectacle que està vivint Europa als nostres dies és una acusació directa i sense embuts contra la política que obvia amb fets el dret a viure perquè massa gent està morint pel camí. I en aquest problema hi cal una anàlisi en profunditat que posi per centre la persona, la humanitat com convivència global. I en l’actualitat aquesta globalitat la incompleix la política, l’economia i també la religió. I el que és francament incomprensible és que si un poble, una família vol proporcionar hostatge a unes persones, l’inconvenient més greu és la legalitat democràtica del país.
Francament la humanitat ha de viure una revolució democràtica basada en el dret a la pau i a la dignitat vital de les persones. En una paraula, la riquesa ha de ser de la humanitat total no d’uns pocs perquè és injusta que l’u per cent de la humanitat actual gaudeix del cinquanta per cent de la riquesa mundial.  Aquesta és la base que legalitza la injustícia i condemna a la indignitat a més de la meitat de la humanitat del segle XXI. On rau la base de la solució: La dignitat humana ha de ser la mateixa per a tothom i no vestir amb pell d’ovella dignitats que són injustes i inhumanes.
Per assolir-ho cal crear persones il·lusionades, existeixen i moltes, però el poder el tenen aquelles  que haurien de palesar amb la seva conducta pel poder que tenen que la il·lusió és la gran pedagogia de la pau mundial. I aquestes només es miren el melic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada