Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 16 de maig de 2016

La independència de Catalunya serà un fet



La importància dels esdeveniments la valoren els pros i els contres. Catalunya és una nació qualitativament del nucli de l’elit per la seva cultura, la seva història i sobre tot per la seva gent. Els  moviments socials i polítics que s’estan manifestant a Catalunya i a Espanya a l’entorn d’aquesta manifestació de llibertat són comprensibles per ambdues parts i si alguna circumstància és criticable són formes poc democràtiques. Per a mi una de les demostracions més clares i favorables és el comportament dels partits majoritaris d’afalagar i que cal trobar-hi solucions. De solucions, digui el que diguil el PSOE, Podem, PP i C’s, només n’hi ha una, la independència i totes les seves argumentacions políticament no tenen ni la base de la Constitució. Una altra raó rau en el fet d’una feblesa democràtica evidenciada en els moviments polítics dintre la Comunitat Europea quan no han mogut ni un dit per seure a la taula i parlar amb Catalunya. El respecte a la llei no és signe de democràcia, allò que sí, l’escoltar a la gent, que amb la Constitució a la mà els catalans també són sobirans i tenen el dret d’opinar allò que ells vulguin i desitgin sense excloure el desig d’independència. Les bases programàtiques de la Constitució estan en el preàmbul i les bases són intocables i no hi ha article que les pugui derogar. Honestament i constitucional penso que qui camina en fals no és el poble català sinó el govern d’Espanya, que té tot el dret de defensar Catalunya com a part, però ha errat el camí per una raó molt simple, no l’ha començat i ataca per darrere, com fan els que no tenen raons consistents. En els moviments viscuts a Catalunya n’hi ha un que em preocupa, preocupació que no em faria cap por, si els partits catalans fessin la seva feina i deixessin actuar a l’ANC i escoltessin els milions de catalans que volen la independència. El poble és la gran força, aquella a la que té por el PP,PSOE i C’s i procuren desprestigiar amb fal·làcies antidemocràtiques d’auto-atorgar-se vots dels que no han votat i menys-tenint les normes democràtiques vigents segons les quals en el parlament la majoria la dóna el nombre de diputats favorables a la mateixa causa. Caminar segur no ho fa aquell que es basa en el sorolls propagandístics de les fanfàrries polítiques. Ho fa aquell que sense sorolls i en silenci treballa conscient i  creu en ell i les seves idees. Per acabar, el silenci d’Europa no és cap argument en contra, més aviat és una confirmació d’aquell jutge que observa calla i quan és l’hora parla i dicta sentència. I tot fa pensar que Europa donarà la raó a Catalunya d’acord amb l’experiència del concepte democràtic defensat en la Unió Europea. No perdre la fe, no tenir por als contraris, argumentar amb la Constitució a la mà i conèixer la veritat de l’Europa democràtica i els pactes signats per Espanya i que donen la raó a Catalunya, entre ells la Declaració Universal dels drets Humans. No en tinc cap dubte que la independència de Catalunya serà un fet i que amb els meus vuitanta set anys ho brindaré amb cava català.           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada