Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 24 de maig de 2016

Política i economia contra natura



Una ullada al mapa dels nostres dies fa tancar els ulls davant la manipulació vergonyosa d’éssers humans servint-se dels bens naturals que per principi són la riquesa de totes les persones sense distinció de cap mena. Els horrors que actualment es viuen al món acusen la incompetència i egoisme de poder per part d’aquelles persones que si fossin responsables, aturarien les guerres i de les armes en farien eines del camp perquè el món produís fruits per viure dignament. La imatge actual del món, si fos possible aconseguir una imatge global, acusaria al poder polític, econòmic i religiós de la seva política irresponsable, culpable dels milers de morts per les armes de foc i per la pèrdua de vides ofegades. S’aixeca el crit al cel contra els manipuladors de la pobre gent que és enganyada amb promeses de ser portades a bon port i se les deixa a la deriva a alta mar. Han cobrat, els diners tenen valor, les vides, no. En nom de qui actuen aquests criminals? Sóc molt mal pensat, però de la mateixa manera que hi ha sicaris que maten per diners, també hi ha sicaris ben encorbatats i situats privilegiadament, que tenen la sang freda de aparentar solidaritat i són els responsables dels qui els augmenten les fortunes. L’objectiu de la vida és el diner. Sóc conscient que les meves afirmacions són molt dures, però estic convençut que són certes. I m’ho fa pensar l’enriquiment desmesurat d’algunes persones, que em reservo no només el nom sinó els càrrecs i situació social. Però no només el diner, sinó els llocs de privilegi que ocupen i quina responsabilitat és el benestar de les persones i no tenen cap vergonya de sembrar la terra de morts. És la notícia de cada dia. I davant d’aquest espectacle, morts, gent que fuig de la mort i de la misèria, persones que demanen ajuda i les hi tanquen les portes. Quin paper hi juguen els responsables de la convivència, els responsables de la dignitat de vida, els responsables de les  matèries indispensables per a la subsistència, els responsables de la salut i l’educació. Quan dic responsables em refereixo als de d’alt de tot, als Reis, Presidents del Govern, Propietaris de les grans empreses que acumulen les fortunes. En la vida tota activitat té un últim responsable. Quina credibilitat tenen davant el món, davant dels que pateixen i es moren de gana. És possible un món millor on tothom gaudeixi d’una vida digna? No ho és mentre el diner estigui en mans de tan poques persones com en els nostres dies. Una data. En el món dues centes persones gaudeixen de més de mil milions d’euros, algunes dos mil, altres tres mil. I el món som avui set mil milions de persones. Comparem. Espanya té uns quaranta milions d’habitants, vint estan entre les dues centes. Una millor distribució de la riquesa contribuiria a formar una imatge més racional de la humanitat. No posem excuses de les diferències. Som diferents, i les nostres diferències han d’estar al servei de tota la humanitat. I una injusta distribució dels bens naturals corromp la justícia social, perquè justícia social significa que tothom ha d’aportar a la humanitat la part que li correspon. I molta gent no pot aportar res perquè la societat li nega els mitjans per desenvolupar les seves diferències en solidaritat dels altres. I les diferències poden ser innombrables i els bens naturals haurien d’estar al servei de les persones per desenvolupar-se d’acord amb les seves diferències i poder solidaritzar-se. La injustícia social actual està en que una part de la societat s’apropia dels bens naturals en benefici propi i deixa sense mitjans per exemple als investigadors, als estudiants des de primària a la universitat, i aquest impediment cultural repercuteix en el treball i en l’economia. Resultat, els greus desequilibris socials dels nostres dies. La solució està en mans de poques mans. Els bens naturals, base de la riquesa, són de tota la humanitat, no de dues centes famílies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada