Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 3 de maig de 2016

QUÈ HI FA CATALUNYA EN AQUEST ESTAT?



La imatge política de pobresa democràtica el vent l’escampa arreu del món. La incapacitat de formar govern genera un cúmul d’incerteses, d’inseguretats i de possibilitats dictatorials que aboquen el país a un greu desequilibri social de convivència. Per què per a més inri la política, dita democràtica però en la realitat absolutista, ha provocat desigualtats socials i a nivell social enemistats volgudes per raons de vots contra algunes autonomies i Catalunya en particular. Cap govern espanyol de la democràcia ha estat capaç d’entendre Catalunya que és una nació avançada desequilibrant en el marc de l’estat espanyol. Desequilibrant perquè la resta no tenen prou capacitat per seguir elm ritme cultural català, econòmic i social. I aleshores la resposta estatal no és altra que procurar minimitzar la nació catalana. Posar-la a nivell de les altres per fer-les igual, tot el contrari de procurar igualar-les econòmicament, cultural i social. Personalment no entenc que hi fa Catalunya formant part d’aquest estat, quan ella té garantia suficient per ser estat independent. En el marc de les noves eleccions, què ha de fer Catalunya? Tinc molt clar que ha de continuar el camí cap a la independència. Com ha de fer-ho aprofitant, si és pot, el nou marc electoral. Tinc molt clar que si el vot català fos prou potent allò que cal és enviar al parlament espanyol el màxim de diputats i senadors independentistes. La lluita partidista dintre de Catalunya em fa dubtar. I em fa dubtar perquè no entenc el comportament del PSC, d’IC-V, de Barcelona en comú. Tinc certa esperança que CDC, ERC aconsegueixen un considerable nombre de representants a Madrid que deixin petja ferma i segura en les seves intervencions i seria bo que fossin imprescindibles per dominar la balança de la governabilitat. Una bona intel·ligència catalana entre CDC, ERC, PSC,IC-V i Barcelona en comú seria suficient per aplanar el camí i convèncer a Espanya que allò que li convé és una Catalunya Independent i amiga dintre de la Unió Europea. L’enemic pitjor per aquesta intel·ligència rau en la miopia política dels partits espanyolistes, amb el C’s inclòs. És imprescindible un vot català majoritàriament independentista. Només cal obrir els ulls analitzant el present i el passat si volem un futur millor. I que el volem és cert. Però allò que falta és estar segurs de com ho volem. És imprescindible que la imatge dels independentistes sigui neta i convincent i que les persones que s’hi relacionin desitgin ser com ells. És un treball de pedagogia del ser persona catalana íntegra i aquesta integritat portarà a la independència en i amb pau i solidaritat internacional de convivència. Cal potenciar, promocionar la universalitat de la imatge del català. És capaç la política espanyola de entendre-ho?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada