Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 6 de maig de 2016

Un debat a TV3 en defensa de la dona



És inversemblant que a ple segle XXI siguin necessaris debats com el dirigit per Xavi Coral i protagonitzat per tres dones polítiques en  defensa de la dignitat femenina. La importància i protagonisme de la dona en la convivència humana i en la configuració del model polític té arrels de milers anys d’història. Dissortadament la supèrbia de l’home divinitzant-se per tenir més poder ha traït la programació de la història dissenyada per la natura. El comportament femení des de milers anys ha estat vital per l’avenç polític. Anem-nos-en a l’antic  Egipte i analitzem la història de Moisés. Donada l’hegemonia que el poble d’Israel agafava el Faraó decretà la mort de tots els nadons dels israelians. La mare de Moisès amagà el seu fill fins que li fou possible. No el matà, l’envià a la sort. Però sabia el que feia. L’abandonà en una cistella al riu, però no a qualsevol indret. Ella coneixia prou bé on es banyava i quan la filla del Faraó. Una vegada l’infantó sobre les aigües del Nil mare i filla controlaven el curs de la cistella. I la intuïció no els traí. La filla del Faraó es feu seu el nadó abandonat. Tot seguit la germana corre cap a la comitiva i ofereix una dida. La princesa accepta l’oferiment i la mare entra a la cort com dida del seu propi fill. Uns anys més tard aquell nadó salvava el poble d’Israel dirigint la fugida d’Egipte cap a la terra promesa. La història d’aquell poble havia recuperat la seva identitat i el seu destí. Sense les tres dones, de diferents sensibilitats, aquell nadó hauria mort ofegat. Sense elles Israel hauria desaparegut del mapa. I n’hi ha més  d’exemples que ho confirmen. El debat de TV3 m’ho va recordar. Aquesta vegada es tractava d’un objectiu traït per la política, el dret de la dona a ser configuradora de la història. I malgrat haver-se-li negat, l’ha exercit i ho continua fent. Però el debat anava més lluny, reconèixer el valor femení en la  configuració de la convivència. Dret que se li nega desacreditant-la i barrant-li el pas. Com reconeixien les tres polítiques han estat les dones que amb el seu valor han obert els ulls de la història i es va reconeixent, encara que no amb la urgència que caldria, la importància i transcendència de la presència femenina en igualtat de dret i oportunitats que els homes. També en aquest tema és la dona que actua de capdavantera. Personalment penso que si mai s’arriba a la igualtat de drets, que ho desitjo i espero, la història trobarà el camí de la pau. Per una raó molt clara i evident: perquè les dones tenen més arrelat el sentiment humà, sentiment magnificat pel fet de ser mares. TV3 amb el debat de referència planta una fita important en la urgència de la pau universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada