Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 10 de maig de 2016

Un problema polític molt greu



S’apropen les vacances d’estiu i el curs escolar ha de valorar amb els resultats la seva eficàcia i la seva bondat. No critico, però em convenç a mitges, que les autoritats educatives es preocupin molt  de l’assimilació dels programes per part dels alumnes, principalment de les ciències amb finalitats econòmiques, més que les dels objectius humanistes. Sincerament penso, que els fracassos escolars els provoquen més les mancances de formació humanista. El fracàs escolar preocupa, diuen, molt, però personalment no m’ho crec. Per una raó, no s’estudien les seves causes i es donen les culpes als estudiants. No els disculpo, els entenc. Han pensat mai els responsables de la programació educativa del país que la culpa del que en diem fracassos la pot tenir la mateixa programació? Un fracassat sovint és un rebel social i gràcies a la seva rebel·lia el país va endavant. Senzillament la seva rebel·lia els ha fet triomfar. Els avenços socials els fan els rebels i molts rebels,la societat els qualifica de fracassats. En el meu pas per l’ensenyament n’he conegut de fracassats mal compresos que avui són personatges admirats. Alumnes que el programa educatiu no els hi deia res i la seva vocació humana necessitava altres ofertes que no estaven en el programa escolar. Existeix un fenomen que es coneix com a campana. Jo penso que els alumnes hi tenen dret. És una manera de manifestar que no els convenç allò que els hi ensenyen. Però la campana serà eficaç si l’educador l’entén com una urgència de diàleg de tu a tu amb els alumnes. Personalment no trobo gens estrany que hi hagi tants fracassos escolars. Alguns no aportaran res, però pocs seran causa de nous lideratges socials. La història en va plena de fracassats socials que han transformat la societat. El fracassat més gran de la història, Jesucrist, i ha estat el gran transformador. Gandy, un altre fracassat, i la seva visió continua influint. El mateix Kennedy assassinat perquè no s’acceptava la seva visió i el seu missatge perdura. Luther King, el gran defensor dels drets humans i acaba com els fracassats, assassinat. La llista és llarga. Opino sincerament que la societat ha de reciclar en profunditat els seus programes educatius per què són els culpables primers dels fracassos escolars i de la pèrdua de valors extraordinaris. Una nació, que els seus alumnes no troben feina desprès dels estudis, és una nació governada per la filosofia del fracàs. Sortosament la natura és sàvia i d’entre els fracassats en fa sorgir autèntics lluitadors de la llibertat. Un programa educatiu no adequat a les circumstàncies dels moments històrics és un programa culpable protagonista del desequilibris socials. El fundador dels escolapis deia que la verdadera ensenyança ha de començar des de la tendra infantesa. Els fracassos escolars són un argument acusador d’un programa escolar manipulador i contrari a la veritat humana. Dissortadament aquest problema existeix, avui, a casa nostra. Però no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada