Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 18 de maig de 2016

Xirinacs a contra corrent



La filmació de la figura de Lluis M. Xirinacs amb unes imatges inicials de venir i amb unes finals d’anar-se’n definia de bell antuvi un personatge que tenia una idea revolucionària de la història de la humanitat. Contracorrent ideològicament però no tan contracorrent físicament. Adequat al moment actual, el reportatge sobre la seva personalitat, penso havia d’haver-se fent més present força abans i d’una manera especial amb ocasió de les grans manifestacions ciutadanes dels darrers onze de setembre. Cal, però, saludar l’oportunitat de fer-li justícia en l’etapa en la que s’està gestant la independència per la qual ell sacrificà la seva vida. Publicitàriament la figura de Xirinacs esdevenia central i significativa però em vaig fer una idea de que li mancava fer conèixer la força del seu missatge. Un missatge tan global que en una societat dominada pel diner és difícil de ser acceptat. El concepte que avui es té de la vida i de la història desenfoca la figura d’un rebel per lògica com en Xirinacs i rebutja la seva filosofia de la globalitat perquè és una denúncia argumentada d’un model polític, víctima fàcil de la corrupció. Crec que el procés vital de Lluis M. Xirinacs és desconcertant i no s’entén la seva crítica a l’Església, la seva secularització, la seva política, les vagues de fam, i sobre tot es fa difícil d’entendre la seva mort.
I estudiant la seva filosofia, filosofia que va merèixer la qualificació de súmmum cum laude al presentar la tesi doctoral del globalisme, la seva vida està en total coherència amb el seu pensament. Home d’un intel·ligència privilegiada podia amb tota llibertat de consciència afirmar que era amic d’ETA pel sentit que tenia en aquell moment històric. Xirinacs no aprovava les morts de la banda, qualificada de terrorista, aprovava la lluita per la llibertat dels pobles que en algun moment determinat necessita per dret les armes. No entendre aquesta postura com es pot entendre que els governs enviïn la policia o l’exèrcit contra una manifestació ciutadana amb víctimes mortals, sovint, i amb víctimes condemnades per una política injusta, a una vida miserable i massa vegades a morir víctimes de la fam? El reportatge, agradant-me perquè feia justícia no incidia prou en el que significava la vida de Lluis M. Xirinacs en el context històric d’ahir i d’avui. Totes les accions de Lluis M. Xirinacs estaven definides per un segell humà, religiós i polític amb un accent místic extraordinari. I és aquest accent difícil d’entendre perquè obertament i directa és l’acusació més forta i justa contra la política dels nostres dies. I benvingut el reportatge perquè el món conegui la verdadera lluita per la pau, Xirinacs un altre Gandy, i com l’argument és irrefutable, se’l contraataca denigrant-lo, contraatac que no el feu desistir de la seva lluita perquè místic com era s’emmirallava en la imatge del Mestre que fou crucificat per terrorista perquè era Rei dels Jueus. Xirinacs se sacrificà voluntàriament perquè la seva nació fos lliure. Un gran deixeble del millor mestre. La gran lliçó de la filosofia i vida de Xirinacs. La política, l’economia, la cultura i la religió estan al servei de les persones. La seva mort esdevé l’argument místic del seu missatge que no era altre que el JO en Déu. Jo sóc. Amb la imatge del món d’avui, verdaderament Xirinacs caminava contra corrent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada